Ficha tecnica Kandinsky

Composici IV es una obra de WASILI KANDINSKY ( 1888-1944), de lany 1911, un oli i aquarella en els difuminats-, sobre tela de 1,59x2,5mtrs, que es conserva en el museu Kunstammlung Nordrein-Westfalen, a Dsseldorf. Representa labstracci lrica. A N L I S I F O R M A L I T C N I C Composici IV s una obra dels inicis de labstracci en la que encarasinsinuen formes simplificades i geometritzades que podem identificar com objectes i personatges. La figuraci, per, tendeix a diluir-se entre colors contrastats i vibrants (blaus, grocs, vermells...). Una muntanya, ocupa el centre del quadre, i en el seu cim una mplia construcci castell-. Als peus de la montanya, amb lescala alterada, tres cossacs amb dues llances que sobrepassen el marc delquadre. A la part dreta del quadre l esquerra de lespectador-, un arc de Sant Mart al fons i ritme diagonal de lnies diagonals que insinen llances que senfronten, siluetes de cavalls... a lesquerra, una muntanya groga separa dues parelles. Colors i formes trasmeten una bellesa que emociona els sentits. Cada color s com una nota musical que colpeja lnima, com la msica. Els colors i les lnies sorganitzencom si es tracts duna dansa formant una composici harmoniosa i equilibrada. Per Kandinsky els elements fonamentals del dibuix eren el punt i la lnea. El punt lenten com la cllula original en reps, morta i la lnia s el tra del punt quan es posa en moviment, quan reviu. Aquesta visi es perceb clarament en les seves obres ms evolucionades que simpregnen dun sentit arquitectnic u orgnic. Els blancs ila vivesa dels colors doten de gran lluminositat el quadre. I N T E R P R E T A C I I C O N O G R A F I A El quadre sinspira en una escena dun conte de fades una batalla entre cavallers les muntures dels quals senfronten per sobre de larc deSant Mart a lesquerra duna muntanya blava coronada per la silueta dun castell. A la dreta siluetes de parelles. I C O N O L O G I A Encara que les lnies les podem interpretar daquesta manera, lany 1913 Kandinsky afirm que no pretenia donar als seus quadres un caracter narratiu. La histria, segons la nova maneradexpressar de Kandinsky, es converteix, doncs, en un conflicte entre elements abstractes el groc cridaner i el blau intens, la corba i langle. Per Kandinsky, la pintura pot provocar, de la mateixa manera que ho fa la msica, sensacions en lesperit de lobservador. En els seus escrits Kandinsky revelava la seva capacitat de transformar en grafisme tota mena de sensacions, com ara la que li produ l audici delpera Lohengrin de Wagner Vaig veure en esperit tots els meus colors eren davant dels meus ulls.Lnies desenfrenades, com embogides, es traaven davant meu. La prdua de figuraci ser progressiva en levoluci de la pintura de Kandinsky, fins arribar a la prdua total de referncies del mon real. Aquesta experimentaci es sustentava en una filosofia segons la qual lart s el llenguatge que parla a lnimade coses que son per a ella el pa quotidi i que noms pot rebre daquesta manera. F U N C I Kandinsky va fundar el 1911, juntament amb Franz Marc, el moviment expressionista El Genet Blau. La finalitat daquest grup era lemancipaci de lobra dart de la seva funci de reproducci fictcia del mon. Buscaven unllenguatge pictric que permets de comunicar-se per si mateix, mitjanant colors i lnies, basat-se en la msica i la seva harmonia color i to havien de convertir-se en en cadncia musical. Els quadres havien de crear acords cromtics que produissin en lespectador sentiments dequilibri i dissonncia. No podem oblidar, tamb, que ell, com molts artistes de les avantguardes artstiques, en una Europa...