Figures retoriques

RECURSOS RETÒRICS I TÒPICS LITERARIS


NIVELL FONÈTIC

Al.literació.- Repetició d’un mateix so al llarg d’una composició.

D’eix cavall de la riera
prens la brida barroera,
i als torrents i a la ribera. (J. Vardaguer)

Onomatopeia.- Reproducció gràfica d’un so.

Ric, ric,
el que us deia és un nyic, nyic;
ric, ric. (J. Carner)

Paranomàsia.-Oposició de dos mots que únicament es diferencien en algun fonema o repetició de paraules homòfones.

Privats de sou i son (S. Espriu)
Balla damunt la palla (J.V. Foix)

NIVELL MORFOSINTÀCTIC

Antonomàsia.- Substitució d’un nom propi per un de comú o viceversa o per una perífrasi.
És un Judes per dir que és un traïdor
Parlar de l’inventor de la penicil.lina en comptes de dirdirectament Fleming.

Apòstrofe.- Invocació o interpel.lació vehement a algú, ja sigui real o imaginari.
Ajuda’m, Déu, que sens tu no em puc moure (A. March)

Asíndeton.- Supressió de conjuncions.

Aquesta meva, pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria. (S. Espriu)

Encavallament.- Ruptura entre el paral.lelisme sintàctic i el mètric. Es produeix quan la unitat sintàctica sobrepassa elvers (s’ha de notar, és obligat recitar el poema més de pressa perquè si no, perd el sentit).

A la vora de la mar, tenia
una casa, el meu somni. (S. Espriu)

Enumeració.- Desenvolupament d’una frase multiplicant els atributs d’un nom, els complements, els sintagmes o els verbs.

Luard, cos rebaixat, fortor d’esquer,
peus seguidors de totes les tresqueres,
cridaire, mentider i homede bé,
Luard, el mariner! (J.M. de Segarra)

Epítet.- Adjectiu que subratlla una qualitat inherent al substantiu que acompanya.

La veig en fosca nit i en lluna clara. (T. Aguiló)

Hipèrbaton.- Alteració de l’ordre lògic gramatical de les paraules o frases.

I amb hàbils mots la passió naixent
del meu estil pogués fer presonera. (J.V. Foix)

Paral.lelisme.- Repetició d’unamateixa estructura sintàctica.

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
mes poderós que el roure, més vell que el
taronger. (M. Costa i Llobera)

Polisíndeton.- Abundor de conjuncions de coordinació.

O aquella amor consirosa i plaent
de tot quant fuig, o que passa, o que vola,
boira del cim o fontana d’argent! (M.A. Salvà)

Quiasme.- Ordenació creuada de les parts d’unafrase o de frases.

Lliures de joia i de temença lliures (J. Carner)

NIVELL SEMÀNTIC

Al.legoria.- Metàfora continuada. Successió d’imatges que expressen simultàniament un sentit directe i un altre de figurat. Seria el cas dels “eximplis” del Llibre de les bèsties de R. Llull.

Anadiplosi.- Repetició d’una o diverses paraules al final d’un vers i al començament del següent.

O duresfletxes de mon fat rompudes,
Rompudes per ferir més doloroses. (F. Fontanella)

Anàfora.- Repetició d’una mateixa paraula al principi de vers de dos o més versos o oracions.

pi que ets conhort de nostres passes
en un pendís, nat travesser;
pi que en el sol t’estiragasses,
per heure el sol, com un xiprer;
pi casolà vora una eixida
que sents el cant dels reguerols; (J. Carner)Antítesi.- Contraposició de dues expressions de sentit oposat.

M’exalta el nou i m’enamora el vell (J.V.Foix)

Comparació.- Relació d’idees, coses, d’acord amb certa semblança entre elles.

Damunt mon vaixell
l’arc de Sant Martí
com un gran cinyell (J. Salvat Papasseit)

Epanadiplosi.- Repetició d’una paraula al principi i al final d’una frase.

Encara més nit, encara (P.Gimferrer)

Eufemisme.- Substitució d’una expressió considerada dura, desplaent o poc delicada per una altra suau o ennoblidora.

Des que Amor volgué que et vés un dia
fertilitzar los camps de Barcelona (F.V. Garcia)

Hipèrbole.- Exageració.

Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra?
En altre temps d’alegres Hespèrides fou hort. (J. Verdaguer)

Imatge.- (Metàfora impura)....