figures retoriques

FIGURES RETÒRIQUES
Onomatopeia
Una onomatopeia és la coincidència parcial entre el significant i el significat d'un signe lingüístic, és a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula.
El gripau té mal al trau; 
tot el dia està crau-crau. 

La guineu té mal al peu; 
tot el dia està nyeu-nyeu. 

La perdiu té mal al piu; 
tot el dia estàxiu-xiu. 

El bou té mal a la nou; 
tot el dia està cou-cou. 
Al·literació
L'al·literació és una figura retòrica relacionada amb la fonètica que consisteix a repetir un so per crear un efecte determinat.

brandant llànguidament la llarga cua (Joan Maragall, La vaca cega)

Paranomàsia
És una figura retòrica que consisteix en la proximitat de dos o més mots parònims, és a dir, amb una semblança nomésformal (un fonema o síl·laba), o en l’ús del mateix mot en dos sentits diferents.

«Privats de sou i son» (Salvador Espriu)

Asíndeton
L'asíndeton és la supressió de conjuncions que servirien usualment d'enllaç (especialement conjuncions copulatives).

Exemple: Veieren l'home anorreat, desfet, tancat, blasmat, privat de l'aire que l'envolta.

Anàfora
És un recurs literari que consisteix a repetir unaseqüència de paraules al començament de proposicions (oracions o versos) consecutives.

Pi que ets conhort de nostres passes,
en un pendís, nat travesses
pi que en el sot t'estiragasses
per heure el sol, com un xiprer;
pi casolà vora una eixida
 Josep Carner
Encavallament
L'encavallament és un recurs poètic segons el qual una oració es distribueix en més d'unvers.

L’acàcia plena de lluna
gemega en la nit d’argent.
El setembrre passa amb una
llarga tremolor de vent.

Enumeració
L'enumeració és un recurs literari que consisteix a acumular paraules en forma de llista seguida, per exemple adjectius per descriure un fet, verbs d'acció o elements que hi ha en un lloc. Els elements se separen per comes o nexes

Tenia una esplèndida mata de cabells, d’undaurat fosc, d’una força jove, lluminosa, magnifica.
Hipèrbaton
és una figura retòrica sintàctica que consisteix a alterar l'ordre dels mots habitual d'una llengua, canviant i fins forçant la posició dels elements d'una frase.
Catalans! Tots en peu,
l'Escorial deixem-los
per trofeu.
(Joan Salvat-Papasseit)

Paral·lelisme
És un recurs literari que consisteix en la repetició d'una mateixa estructura endiverses frases seguides, de tal manera que la successió simètrica dels mots referma la idea que hom vol transmetre.

No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs.»— Joan Maragall, Nodreix l'amor

Polisíndeton
És un recurs literari consistent a usar abundància de nexes entre les oracions per tal de donar al text un ritme àgil o repetir elementsfonamentals.

Mira, el món, quina harmonia:
Pins i vinyes i núvols de mel. (M. Manent)

Quiasme
És un recurs literari que consisteix a construir una simetria sintàctica o semàntica mitjantçant l'encreuament de dos parells de mots o d'oracions.

Amor de mort./ Ah mort sense conhort! (Vicent Andrés Estellés)

Antítesi
És un recurs literari que consisteix a contraposar dos sintagmes, frases o versos en quècada un expressa una idea de significació afirmativa o negativa.

M’exalta el nou i m’enamora el vell. (J.V. Foix)
Apòstrofe
És un recurs literari consistent en dirigir-se cap a una entitat no animada o abstracta.

Veniu a mi. Congoixes del martiri,
Veniu, oh creus, mon or i ma fortuna,
Orneu mon front, engalanau mos braços. (J. Verdager)

Epítet
És un adjectiu que remarca una qualitat inherent ala cosa designada amb el substantiu.
Ton delicat fullatge
que sota lo cel blau l'embat oneja.
(J. Lluís Pons i Gallarza)

Exclamació
Figura que consisteix a expressar amb certa vehemència l'alegria, la tristesa, el dolor, i, en general, els sentiments i les emocions.

Ai els pobres fossars i els rònecs cementiris
De les viles humils, dels pobles sense nom, que, enllà de les soledats voltades de...