Filgk

CANÇONETA INCERTA
Argument:
El poema ens proporciona una reflexió sobre els camins que un pot escollir a la vida. Mostra els dubtes davant dels dilemes de la vida (un lliri blau li diu que passi,una teranyina li diu que no), i es pregunta quin camí serà el correcte (serà camí del valent, amb perills, o camí sense perills, com d’enamorat?). El poema acaba assegurant que, en no poder-se saberquin és el destí al qual arriba cada camí (pots morir, o ser ben acollit). El poema ens ve a dir que la vida ve determinada per les decisions que prenem, que els camins que escollim fan que, cada matí,no puguem saber què ens depara la vida.

Mètrica:
El poema té una mètrica regular, compost de 3 estrofes de 8 versos cadascuna, o de 6 estrofes de 4 versos cadascuna, segons com es miri. La rima ésconsonant, i rimen els versos saltejats, és a dir, els parells i els senars rimen entre si, tot i que després d’una rima això canvia, i aquesta no es repeteix. L’excepció és la rima A, la qual és comuna tornada, i es repeteix dos cops més. Els versos són d’art major els imparells, octosíl·labs, i d’art menor els parells, pentasíl·labs.



Figures retòriques:
Personificació: Versos 5, 6, 7 i8: “Un lliri blau, color de cel, diu –Vine, vine!- però –No passis!-, diu un vel de teranyina”. Fa que el lliri i la teranyina parlin.
Repetició: Versos 1 i 2, 15 i 16: “Aquest camí tan fi, tan fi,qui sap on mena?” Es repeteix el mateix vers, i més endavant s’hi fa al·lusió, fent referència al desconeixement del futur.





















CANT IV
Abans de tot, hem desaber que aquest poema tracta sobre el mite Bíblic de Jonàs. Jonàs, fuig de Javhé, el seu profeta, que va predicar a Ninvé, i Jonàs s'escapà en una barca de mariners. Aquests el van tirar al mar i se'lva menjar un animal marí.

Res no li fa nosa, i ara què està en un lloc tancat i fosc, el fa pensar. No desitja res, ja que Déu està amb ell.
Va des de l'arrel de les muntanyes, fins al punt més...