Filipines I Nestlé

2
. Dades Bàsiques.

2
.1 Entorn natural


L
a República de les Filipines és una país tropical que el formen 7107 illes i situat a la zona sud-occidental de l'oceà Pacífic. Limita pel nord amb Taiwan, pel sud amb Malàisia i Indonèsia i per l'oest, a través de la mar de la Xina Meridional, amb el Vietnam.
E
ls trets més significatius de la configuració dísica del'arxipèlag de les Filipines son una línia costanera molt irregular, una gran extensió muntanyosa i, pel que fa a la hidrografia, la presència de nombrosos llacs.
L
es illes de Luzon i Mindoro constitueixen el grup septentrional. Les illes Visayas i Palawan formen el nucli central; i, finalment, el grup meridional està integrat al voltant de l'illa de Mindanao.


2
.1.1 Un relleuaccidentat i inacabat.


E
l conjunt d'illes que formen l'arxipèlag de les Filipines són en realitat els cims d'un immens sistema volcànic semi-submergit que provoca que l'orografia del país sigui tant accidentada. A més, a les illes més extenses, hi ha 17 volcans actius que demostren que, des d'un punt de vista geològic, el procés de formació de la regió encara no ha acabat; i, els freqüents iviolents moviments sísmics que pateixen totes les illes confirmen aquesta hipòtesi.
L
a majoria de les formacions muntanyoses tenen una orientació en direcció nord-sud. La serralada Central, la principal alineació de Luzon, és la més prominent del conjunt. Aquesta serralada es divideix en dues formacions paral·leles de muntanyes, que assoleixen una altitud mitjana de 1800 m.


La Sierra Madre s'estén al llarg de la costa del Pacífic, des del nord fins al centre de Luzon. Allà s'uneix amb la serralada Central per formar la serralada coneguda amb el nom de muntanyes de Caraballo. Entre la Sierra Madre i la serralada Central hi la vall de Cagayan, una de les més fèrtils de l'arxipèlag.


A
l voltant d'una desena de muntanyes sobrepassen els 2000m d'altitud; elpunt culminant és el volcà Apo, situat a l'illa de Mindanao, amb una altitud de 2950 m.


L
es planes són escasses i petites, tret de la plana de Manila, amb una llargada d'una vintena de quilòmetres.


L
a costa és irregular i en alguns punts resulta difícil accés, a causa de les barreres corall que envolten les illes. A l'est de l'arxipèlag hi ha la fossa marina de lesFilipines, que, amb una batimetria que arriba a 10 800 m, és una de les més profundes del planeta.


2
.1.2 El Clima: tropical


E
l Clima de les Filipines és típicament tropical i, per tant, força humit i calorós. Les temperatures assoleixen valors de l'ordre de 38 ºC entre el març i el maig, mentre que la mitjana habitual no és inferior a 21 ºC, ni tan sols a l'època monsònica.
L'índex de pluviositat és força elevat i se situa entre 2500 mm i 4000 mm anuals. La distribució de les precipitacions és irregular, segons l'altitud i la situació geogràfica. Els vents predominants són de component est i bufen amb una força especialment intena a la zona nord del país.


C
al remarcar que l'arxipelag està situat a la zona d'Àsia afectada pels tifons. L'acció d'aquestsfenòmens meteorològics es concentra en els mesos que van del maig al juliol i de l'octubre al desembre. Cada any, a les regions orientals de Luzon i les Visayas es produeixen unes tempestes de gran violència, que causen destrosses considerables, conseqüència principalment dels esllavissaments i les inundacions. Les zones interiors i occidentals no pateixen tant els efectes dels tifons, ja quequeden arrecerades del vent per les muntanyes de les costes orientals. D'aquesta manera, la Sierra Madre protegeix l'interior de Luzon, i la serralada de Diauta fa el mateix amb la zona nord-est de Mindanao.


N
ombrosos rius, tots ells força curts, solquen les terres de l'arxipèlag. Els més destacats són el Cagayan, L'Agno, el Pampagna, el Pasig i el Bicol, a l'illa de Mindanao. El Pasig,...