Filldeputa

La Monarquía Absoluta és una forma de govern característica dels segles XVI, XVII I XVIII en la qual el monarca ostenta el poder absolut. No existeix en ella cap divisió de poders, ja que la fontd’ells és el mateix sobria i aquest no ha de respondre devant de ningú pels seus actes. Encara que la administració de la justícia puga tindre una autonomía relativa en relació al rei o existixqueninstitucions parlamentàries, el dèspota pot cambiar les decisions o dictàmens dels tribunals o reformar les lleis a la seua voluntat.

La font de poder és Déu i els monarques exergeixen la sobiranía perdert diví dels reis. Altres trets característics d’aquests règims han estat:

-Absència de cap constitució o codi de lleis per sobre de l’autoritat del sobirà
-Absència de cap tipus de formad’oposició legalitzada
-Total poder sobre l’aristocràcia i els exèrcits
-Connivència del poder eclesiàstic, control sobre els grups religiosos, i, ocasionalment, preeminència sobre la sectao ritu dominant (cesaropapisme)

ORIGEN

La Monarquía Absoluta es desenvolupa històricament en l’Europa occidental a partir de les monarquíes autoritàries (que a la seua vegada havien evolucionatde les monarquíes feudals) a les acaballes de l’alta edat mitjana quan el rei adquireix un predomini superior en relació als estaments.

A més, la recepció del dret Romà en les universitats a partirdel segle XIII va reforçar la posició dels reis en quant pugueren desfer-se de la prelació teòrica d’emperador i papa. La teoría que el rei es emperador al seu regne i que, per tant, té tots elspoders que pogueren atribuir-se als emperadors antics, va ser recolçada pels lletraferits , d’origen social baixnobiliari i fins i tot no privilegiat, que sols podrien aspirar a ascendre socialmentservint els interessos d’un rei fort

Amb la creació de les administracions centralitzades, el paper creixent dels exèrcits i la pròpia evolució del feudalisme, el poder dels monarques va anar...