filo fenomeno pa todos
Racional i dualista.
Innatista.
Defensa la reminiscència.
Per Plató una idea és un concepte universal que és perfecte i etern. És el model, causa i finalitat de les coses. És una forma pura que constitueix la realitat objectiva.
Els objectes materials són copies de les idees, reproduccions imperfectes.
Teoria de les idees:
La cosmologia de Plató és una cosmologia idealistaperquè considera que la realitat vertadera és ideal. És un intent de reconciliació entre la filosofia d’ Heràclit (món sensible) i Parmènides + Pitagòrics (món ideal).
És una interpretació cosmològica dualista, divideix la realitat en dos móns: món intel·ligible i món sensible.
Món intel·ligible: és un món de formes pures que són la vertadera realitat i tenen una existència real independentment del’existència de les coses. Aquestes idees que formen el món intel·ligible són:
Úniques i eternes
Perfectes
Universals
Amb caràcter causal, les idees són la causa de les coses
Plurals, n’hi ha moltes idees úniques.
Les idees són la veritat objectiva.
Les idees estan ordenades de forma jeràrquica de manera que unes depenen de les altres.
Món sensible: és un món format pelsobjectes materials que podem captar a través dels sentits. Les coses depenen de les idees que són qui els dóna realitat. “Les coses són una realitat subordinada a les idees” La seva realitat la reben a partir de les idees i per tant, no són objectivament reals. Al contrari que les idees, les coses són:
Múltiples i canviants, es transformen.
Imperfectes perquè es corrompen
No són universal perquètenen una durada limitada.
Mai les coses es mantenen iguals a si mateixes.
El món sensible és un món aparent, contingent (no necessari), és un món que participa en el món necessari de les idees.
El món sensible és un món inferior, una imatge imperfecte del món superior, el món intel·ligible.
Existeix una relació entre el món intel·ligible i el món sensible, la participació. Els objectesparticipen en les idees, és a dir, el món sensible participa en el món intel·ligible.
Teoria del coneixement (EPISTEMOLGIA):
El vertader coneixement és el coneixement de les idees. Com les idees són universals i permanents, ens permetran obtenir un coneixement absolut i vàlid. Com les coses són canviants, el coneixement que rebem és particular i relatiu.
El coneixement és dialèctic, és a dir, através del diàleg l’anima es desprèn de les opinions sensibles i troba les idees universals que ja són dins nostres Innatisme.
L’epistemologia treballa a partir d’un doble procés unitari:
Dialèctica ascendent: és una mena de procés d’il·luminació de la ment, purificació de l’ànima. Això li permet deslligar-se del món sensible i ascendir al coneixement de les idees universals (que ja es troben deforma innata en la nostra ment). Primer coneixem les idees simples - compostes - valors morals - Bé suprem (és el màxim coneixement i l’objectiu final).
Dialèctica descendent: un cop s’ha arribat al coneixement de totes les idees s’inicia el procés descendent. Ens permet analitzar el món sensible a la llum del coneixement de les idees.
Llavors segons Plató hi ha dos tipus de coneixement:Episteme: coneixement basat en les idees. Vertader coneixement que deriva de la reflexió racional que fa l’ànima.
Doxa: coneixement basat en les dades dels sentits i té com a objecte les coses materials. Aquest coneixement no és vàlid perquè té un doble problema:
El mitjà és inadequat (cos, sentits).
S’adreça a les coses materials.
La unió entre Doxa i Episteme és la reminiscència, és a dir,recordar racionalment idees aïllant-nos dels sentits que únicament poden ser detonants.
Teoria antropològica:
L’ésser humà està format per dues parts:
Ànima (part perfecte): té caràcter espiritual i intel·ligible, és el principi vital del cos i el que dóna vida i moviment al cos. L’ànima té un caràcter universal, és simple i indivisible, i eterna Plató defensa la transmigració de l’ànima....
Regístrate para leer el documento completo.