Filo libro V

—Així, doncs —vaig dir—, hem arribat a port, amb molt d’esforç, i ens hem posat d’acord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan també en l’ànima de cadascun, i en nombre igual.
—Així és.
—No és també necessari, doncs, que de la mateixa manera que era sàvia la ciutat, i pel mateix principi que ho era, així mateix, sigui savi també l’individu?
—Per què no?
—I que de la mateixamanera i pel mateix motiu que és valent l’individu, ho sigui també la ciutat, i que el mateix passi en tot el que fa referència a la virtut?
—Així ha de ser per força.
—I, per tant, Glaucó, direm que un home és just de la mateixa manera que dèiem que era justa la ciutat.
—També això és totalment necessari.
—Per altra banda, no hem oblidat que la ciutat era justa perquè cadascuna de les seves tresclasses hi feia allò que li era propi.
—No crec que ho hàgim oblidat.
—Així, doncs, hem de tenir present que cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi.
PLATÓ.República, IV

1.
(i) Les tres classes en la ciutat es corresponen amb les tres parts de l’ànima
(ii) Allò que fa just a una persona éscompletament anàleg a allò que fa just un estat: que cadascuna de les seves parts faci allò que li és propi
2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat quetenen en el text els mots o les expressions següents:[1 punt]
a)«ciutat sàvia» »: ciutat que està regida per un filòsof amb la formació adequada.
b)«classes» cadascun dels tres grups de ciutadans que formenla ciutat: (i) pagesos, artesans i comerciants; (ii) els militars; (iii) i els governants.


3. Expliqueu el sentit i la justificació de la frase següent del text: «hem de tenir present que cadascun de nosaltres només serà just i farà allò que ha de fer, si cadascuna de les parts de la seva naturalesa fa allò que li és propi». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament dePlató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
(i) Descripció de les tres classes de la ciutat, i de les virtuts associades a cadascuna.
(ii) La ciutat és justa si cadascuna de les classes fa allò que li és propi.
(iii) Descripció de les tres parts de l’ànima i de les virtuts associades a cadascuna.
(iv) Hi ha una analogia directa entre allò que fajusta una ciutat i allò que fa just un individu: Un individu és just si cadascuna de les tres parts de l’ànima fa allò que li és propi i, en particular, si la part racional regeix les altres.

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Una persona actua adequadament només si fa que la raó sigui el que li guia l’acció». Argumenteu la resposta. [2 punts]—[...] Un home serà just si observa el principi que hem exposat tantes vegades.
—Així és.
—I què? —li vaig dir—. Hi ha alguna cosa que enfosqueixi la nostra visió de la justícia ique faci que sembli diferent de la que se’ns ha revelat a la ciutat?
—No ho crec —va dir.
—Hi ha una manera —vaig observar— d’assegurar-nos-en completament, si és que enca-ra hi ha algun dubte en la nostraànima: n’hi haurà prou amb comparar-la amb certes nocions corrents. Per exemple, suposem que a la ciutat o a l’home que per naturalesa i criança s’hi assembla, se li confiés una certa quantitat de diners. Ens semblaria que aquest home se n’apropiaria? [...]
—No.
—I, per tant, no estarà el nostre home ben lluny de cometre sacrilegis, robatoris o traïcions privades o públiques contra els amics ocontra les ciutats?
—Ben lluny.[...]
— I la causa de tot això no és que cada part de la seva naturalesa fa el que li toca, tant pel que fa a governar com pel que fa a obeir?
—Aquesta n’és la causa i no una altra cosa.
—Tractaràs, doncs, d’esbrinar si la justícia és una cosa diferent d’aquesta virtut que produeix tals homes i tals ciutats?
—No, per Zeus —va dir.
—Hem acomplert del tot,...