Filo

Eulàlia Ferreres Fernández 2HJ 09
PENSAR COM S’ARRIBA AL SOL

Quan vaig començar a pensar en la idea de realitzar un treball voluntari, se’m va acudir redactar un comentari o una reflexió sobreuna pel·lícula que es considerés filosòfica. Buscant per Internet vaig trobar-ne unes quantes com per exemple, Blade Runner, El show de Truman, Inteligencia Artifical o La Naranja Mecánica les qualsdestacaven pel seu sentit filosòfic o per fer referència al món de la filosofia. Més tard però, vaig pensar: “ I per què no intento treure una reflexió de una pel·lícula qualsevol?” “ No és possible quetotes les pel·lícules tinguin, algunes més amagades que altres, el seu sentit filosòfic o si més no, humà i de reflexió?” D’aquesta manera, vaig proposar-me intentar-ho i per fer-ho vaig escollir unapel·lícula titulada En busca de la felicidad , que quan la vaig veure, em va fer canviar algunes de les percepcions que tenia fins aleshores sobre què és la felicitat i quin és el camí peraconseguir-la.
En busca de la felicidad és una pel·lícula que em va fer qüestionar moltes preguntes sobre la felicitat que fins aleshores mai m’havia plantejat seriosament. Què és la felicitat? Quan somfeliços, quan lluitem per aconseguir els nostres somnis? O quan acceptem el que tenim i ho som sense el perill de frustrar-nos per no assolir les nostres aspiracions? De què és composa la nostra felicitat,dels petits moments o de les grans coses que fem?
Totes aquestes preguntes anaven naufragant per dins de la meva ment sense saber ben bé a quin port era el que volia arribar. Vaig començar a rumiar ia pensar que potser el mot felicitat i el que aquest significa no és tan complex com ens l’imaginem. Vaig pensar que potser el que dóna sentit a la nostra felicitat no són ni els petits moments niles grans coses que fem sinó que les petites coses són les que van configuren i donant lloc als grans moments. També se’m va passar pel cap la idea de que potser no existeix la frase “ Quan som...