filo
Páginas: 12 (2774 palabras)
Publicado: 4 de abril de 2013
L’UTILITARISME DE JOHN STUART MILL (1806 – 1873)
L’utilitarisme representa la continuació de l’empirisme anglès, durant el segle XIX, sobretot de Hume. Ara bé, les diferències són notables:
L’empirisme anglès s’havia preocupat pel coneixement humà; en canvi, l’utilitarisme apareix com una filosofia eminentment pràctica, orientada cap a la reforma legal, penal i política.
Els principalsrepresentants: Jeremy Bentham (1748-1832), James Mill (1773-1836) i John Stuart Mill (1806-1873)
John Stuart Mill
1. Vida i obra.
Va néixer a Londres el 20 de maig de 1806.
Va rebre una educació poc habitual.
Amb 13 anys va seguir un curs complet d’economia política (va llegir David Ricardo i Adam Smith).
El 1820 va estar una temporada amb Bentham a França.
El 1823 va començara treballar en la East Indian Company.
El 1829-30 es va familiaritzar amb les doctrines dels seguidors de Saint-Simon (la seva crítica a l’economia del laissez-faire).
El 1844 publicà el famós Sistema de Lògica.
El 1848 publicà Principis d’Economia Política. I el 1859 l’assaig Sobre la llibertat. El 1861 les Consideracions sobre el govern representatiu. I el 1863, Utilitarisme.
Entre1865 i 1868 fou membre del parlament per Westminster. Denuncià la política anglesa sobre Irlanda; defensà la representació proporcional i el sufragi femení.
Va morir a Avignon el 8 de maig de 1873.
2. Coneixement, causalitat i idees metafísiques (l’empirisme de Mill).
a. Les proposicions descriuen el món.
Els noms són singulars o universals, però tots denoten individus o atributsd’individus.
La validesa dels principis generals es troba en els fets del món: un principi és vàlid si les coses funcionen tal com diu el principi (criteri d’utilitat).
b. La lògica sempre és inductiva.
La necessitat de les lleis es fonamenta en la inducció (en l’experiència i la memòria).
c. Creença en la regularitat de la naturalesa.
Les lleis de la naturalesa són necessàriesteòricament només si tenen necessitat pràctica (si funcionen). Ens expliquen l’ordre del món, la constància i la regularitat.
La causalitat és el fonament de la inducció. I alhora és un principi inductiu. Només és una veritat probable: suposem que és veritat perquè funciona.
La ciència es construeix des d’aquest principi.
d. La llibertat psicològica o de la voluntat.
Problema: compatibilitatentre la doctrina de la causalitat amb la llibertat de la voluntat.
Tots els actes mentals són causats. Tots els desigs (voluntats) tenen una causa. Per tant, hi ha necessitat en les accions humanes.
Les causes de la voluntat són els motius i el caràcter.
Mill defensa la compatibilitat d’aquest determinisme de la voluntat amb la defensa de la llibertat de la voluntat concebuda com a capacitatd’actuar de manera diferent a com s’ha fet, si el caràcter i els motius fossin uns altres i que ell contribueix a formar.
Importància de l’educació moral a l’hora de modelar el caràcter segons el principi d’utilitat.
e. Idees metafísiques.
Les sensacions i les percepcions ens fan pensar en la possibilitat permanent d’un món físic. El món material és només una existència hipotètica queserveix per explicar les sensacions.
El jo (ment) és la possibilitat permanent d’estats mentals. Però és una possibilitat que no es pot explicar
3. L’ètica utilitarista.
L’obra de Mill que s’ocupa del pensament ètic és l’Utilitarisme.
Considera que el principi que fonamenta la moral és la utilitat o principi de la màxima felicitat:
les accions són bones quan tendeixen a promoure lafelicitat, i dolentes quan tendeixen a produir el contrari.
La felicitat és plaer i absència de dolor, que són les úniques coses desitjables:
El plaer (i l’absència de dolor) és l’única cosa desitjable com a fi,
i les coses desitjables ho són pel plaer inherent que hi ha en elles, o bé com a mitjans pel plaer.
(Text 1: 292-293)
Per Mill l’Utilitarisme no és un hedonisme barroer, que...
L’utilitarisme representa la continuació de l’empirisme anglès, durant el segle XIX, sobretot de Hume. Ara bé, les diferències són notables:
L’empirisme anglès s’havia preocupat pel coneixement humà; en canvi, l’utilitarisme apareix com una filosofia eminentment pràctica, orientada cap a la reforma legal, penal i política.
Els principalsrepresentants: Jeremy Bentham (1748-1832), James Mill (1773-1836) i John Stuart Mill (1806-1873)
John Stuart Mill
1. Vida i obra.
Va néixer a Londres el 20 de maig de 1806.
Va rebre una educació poc habitual.
Amb 13 anys va seguir un curs complet d’economia política (va llegir David Ricardo i Adam Smith).
El 1820 va estar una temporada amb Bentham a França.
El 1823 va començara treballar en la East Indian Company.
El 1829-30 es va familiaritzar amb les doctrines dels seguidors de Saint-Simon (la seva crítica a l’economia del laissez-faire).
El 1844 publicà el famós Sistema de Lògica.
El 1848 publicà Principis d’Economia Política. I el 1859 l’assaig Sobre la llibertat. El 1861 les Consideracions sobre el govern representatiu. I el 1863, Utilitarisme.
Entre1865 i 1868 fou membre del parlament per Westminster. Denuncià la política anglesa sobre Irlanda; defensà la representació proporcional i el sufragi femení.
Va morir a Avignon el 8 de maig de 1873.
2. Coneixement, causalitat i idees metafísiques (l’empirisme de Mill).
a. Les proposicions descriuen el món.
Els noms són singulars o universals, però tots denoten individus o atributsd’individus.
La validesa dels principis generals es troba en els fets del món: un principi és vàlid si les coses funcionen tal com diu el principi (criteri d’utilitat).
b. La lògica sempre és inductiva.
La necessitat de les lleis es fonamenta en la inducció (en l’experiència i la memòria).
c. Creença en la regularitat de la naturalesa.
Les lleis de la naturalesa són necessàriesteòricament només si tenen necessitat pràctica (si funcionen). Ens expliquen l’ordre del món, la constància i la regularitat.
La causalitat és el fonament de la inducció. I alhora és un principi inductiu. Només és una veritat probable: suposem que és veritat perquè funciona.
La ciència es construeix des d’aquest principi.
d. La llibertat psicològica o de la voluntat.
Problema: compatibilitatentre la doctrina de la causalitat amb la llibertat de la voluntat.
Tots els actes mentals són causats. Tots els desigs (voluntats) tenen una causa. Per tant, hi ha necessitat en les accions humanes.
Les causes de la voluntat són els motius i el caràcter.
Mill defensa la compatibilitat d’aquest determinisme de la voluntat amb la defensa de la llibertat de la voluntat concebuda com a capacitatd’actuar de manera diferent a com s’ha fet, si el caràcter i els motius fossin uns altres i que ell contribueix a formar.
Importància de l’educació moral a l’hora de modelar el caràcter segons el principi d’utilitat.
e. Idees metafísiques.
Les sensacions i les percepcions ens fan pensar en la possibilitat permanent d’un món físic. El món material és només una existència hipotètica queserveix per explicar les sensacions.
El jo (ment) és la possibilitat permanent d’estats mentals. Però és una possibilitat que no es pot explicar
3. L’ètica utilitarista.
L’obra de Mill que s’ocupa del pensament ètic és l’Utilitarisme.
Considera que el principi que fonamenta la moral és la utilitat o principi de la màxima felicitat:
les accions són bones quan tendeixen a promoure lafelicitat, i dolentes quan tendeixen a produir el contrari.
La felicitat és plaer i absència de dolor, que són les úniques coses desitjables:
El plaer (i l’absència de dolor) és l’única cosa desitjable com a fi,
i les coses desitjables ho són pel plaer inherent que hi ha en elles, o bé com a mitjans pel plaer.
(Text 1: 292-293)
Per Mill l’Utilitarisme no és un hedonisme barroer, que...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.