Filo

YAIZA AGUADÉ

FILOSOFIA

2N BAT

J. S. M I L L
VIDA I OBRA (LLIBRE)
Principal representant de l’Utilitarisme
Influències molt diverses

Aristòtil, Epicur, Locke, Hume, Bentham, Kant, Marx,

Comte, Smith, Ricardo, Saint Simon, ...

INTRODUCCIÓ
El seus pensament és pot dividir en dos àmbits:
Fª. Teòrica

Problemes d’ordre teòric relatius al coneixement, la ciència i l’ésserhumà (la nat. Humana)
Fª. Pràctica

Problemes d’ordre pràctic relatius a la moral, l’educació, la societat i la

política

FILOSOFIA TEÒRICA
La lògica o teoria de la demostració

base de totes les ciències

El coneixement només pot tenir dues fonts:
Intuïció empírica (sensacions o vivències)
La prova o raonament a partir de l’observació de fets (per inducció s’arriba als principis
i,només de forma derivada, per deducció a les conseqüències)
Exclou tot possible coneixement de tipus metafísic (Hume, Kant)
El mètode de la ciència és la Inducció i la posterior formació de lleis generals

caràcter

necessari (hipotèticament)
Cannons: Coincidència, diferència, combinació de coincidència + absència, residus i variacions
paral·leles
Fonamentació del mètode (supòsits basatsen l’exp.):
El comportament uniforme de la naturalesa
El principi de causalitat

1

YAIZA AGUADÉ

2N BAT

FILOSOFIA

Així Mill és alhora empirista i determinista
Dos tipus de ciències:
Físiques F., Q., C.N., M. (també per inducció)
”Morals”

Ètica, Psico., Etiologia i Sociologia

El Problema de l’ésser humà

Què és i per què actua com actua?

No és una substància espiritual(Hume)

la ment es redueix a la successió d’estats

mentals i a lleis d’ associació d’ idees
L’individu no actua lliurement, sinó determinat per disposicions prèvies de la ment:
motius, caràcter, vivències actuals, experiències, ...
Això no anul·la la consciència de llibertat
Psicologia fenomenista i associacionista (inf. Hume)

FILOSOFIA PRÀCTICA
ÈTICA
El problema moral

malgrat eldeterminisme, la moral és necessària perquè entre les causes

de l’acció hi ha les idees i creences morals de l’individu
El fi de la vida humana és la felicitat

obtenir plaer i evitar el dolor

Principi Utilitarista o de la Màxima Felicitat: és bona aquella acció que tendeix a produir el
màxim de felicitat per al major nombre de persones

el”summum bonum” és la felicitat

general(inf. Aristòtil, Kant, ....)
Criteri moral

utilitat per a obtenir felicitat (eudemonisme) / plaer (hedonisme)

Dimensions:
Personal

diferència entre “acontentament” (content, contentment) i “felicitat”

(happiness)
Social

tipus de plaers (inferiors i superiors)

principi d’utilitat

“simpatia”

sentiment moral (natural i adquirit)

obligació moral mesurada per les conseqüènciesdels actes

2

YAIZA AGUADÉ

2N BAT

FILOSOFIA

falta de cultura irtel·lectual i egoisme

Infelicitat

Dos elements fonamentals de l’ètica utilitarista:
Hedonisme

cerca del plaer. Tipus de plaer: Inferior (físic) i Superior (intel·lectual)

per a l’ésser humà són preferibles els plaers superiors (amistat, saber, diàleg,
solidaritat, ...), aquests són els pròpiament humansla felicitat individual depèn també del benestar social

Consideració social

no

podem ser plenament feliços en mig del patiment aliè.
Dues formes d’entendre l’utilitarisme a nivell de la moral:
Utilitarisme de l’acte
cas (càlcul felicífic )

J. Bentham

analitza tots els factors (7) implicats en cada

problemàtic i subjectiu

Utilitarisme de la regla o i norma

J.S. Millexamina les normes o conductes que

habitualment estan d’acord amb el criteri utilitarista

molt més pràctic i general

POLÍTICA
Parteix de les aportacions de J. Bentham (demo.)
El problema polític
democràcies?

com compatibilitzar la llibertat individual i el poder de les majories a les

liberalisme i democràcia

L’estat ha de garantir a tothom una certa prosperitat econòmica i,...