Filo

EL NIHILISME I LA VIDA
El vitalisme és el punt de partida de Nietzsche, La vida és el valor màxim i no ha d'estar supeditada a cap altre valor o raó. Al llarg de historia la vida ha estat sotmesa adiversos sentits externs'. Quan la consciència moderna ha posat en crisi aquests grans valors no n'ha quedat res, perquè la vida havia estat prèviament anihilada. El resultat d'aquesta historia denegació i artifici és el nihilisme (del llatí nihil,’res’), que s'estén imparable per Europa.
Nietzsche se sent pròxim a la crítica nihilista, però no està disposat a sacrificar la vida per res. Peraixò distingeix dues formes de nihilisme: el nihilisme actiu o positiu constitueix un moment crític, mostra ei caràcter il·lusori i fictici de les grans veritats, les construccions quimèriques esrevelen sense sentit, el nihilista ja no pot creure en res; destrueix els valors caducs i posa de manifest la realitat de les coses. Però, després d’aquesta funció crítica, el nihilisme es torna reactiu,negatiu, anihila i menysprea la vida; en no creure en res creu en el mateix no-res (nihil), destrueix el valor de la vida i entra en decadència, com ha fet la història d'Occident.
Nietzsche menyspreael vessant del nihilisme que renuncia a la vida, l’autèntica i efímera vida, amb els seus reptes i contradiccions, alegria i dolor. La vida com un valor en si mateix que cal acceptar tal com és; en cascontrari només hi ha una sortida: la mort. Des d'aquesta òptica, Nietzsche -filòsof amb el martell- fa una crítica destructiva de la cultura occidental, des de Sòcrates fins a Hegel.
CRÍTICA DE LACULTURA
Dues forces antagòniques manifestaven la vida en la seva realitat més íntima, com a sentiment tràgic: I'Apol·línia i la dionisíaca. Apol·lo representa l'element essencial de l'art clàssic, laforma nítida i bella; Dionís feia present l'embriaguesa (déu del v¡) i la fecunditat passional. La tragèdia -¡ I ‘obra d'art- sorgeix de la unitat de totes dues forces, com a manifestació de les...