filo

EXAMEN FILOSOFIA TEMA 1-2
Segle VI a.C, a Grècia, un conjunt de pensadors, els presocràtics, qüestionen les explicacions mítiques donades a detarminats problemes i hi cerquen explicacions més lògiques. Comencen a investigar si darrere la prularitat de canvis que observem en la natura hi ha una realitat bàsica que no canvia.

L'ESCOLA DE MILLET: El món greg o Hèl·lade sera el primer bressolde la filosofia.
Tales s'inicia en la filosofia. Ell i els seus deixebles, Anaximandre i Anaxímandre, es van començar a qüestionar el valor de les explicacions mítiques, foren les primers en protagonitzar els pas del mite al logos. Intentaren respondre les preguntes que els inquietaven buscant les causes necessàries dels fenòmens en la natura, mirant de trobar una llei a partir de la qual espogués explicar racionalment, i no pas arbitràriament, la realitat. Pensaven que per sota el món dels sentit es dóna una realitat fixa i bàsica, un principi, una natura.
Per a Tales, aquest principi del qual tot sorgeix era l'aigua, és font de vida. Per Anaximandre era quelcom abstracte, l'indeterminat. Per Anaxímedes la matèria primera era l'aire.
La seva fecunditat consisteix en l'estil del seupensament: la recerca racional d'un principi únic, desvinculant-se de la representacions místiques.
Neixement de la racionalitat:
- Eren societats relativament obertes.
- Tenien contactes, gràcies als seus viatges i coneixien altres cultures.
- La seva religió, els seus mites no estaven controlats per dogmes. Els poetes eren qui expresaven els mites.

PITAGÒRICS: Segle VI, sud d'itàlia,Pitàgores i la seva comunitat protagonitzen el neixament d'una forma alternativa de pensament racional.
Pitàgores, al sud d'Itàlia va fundar un moviment intel·lectual, religiós, moral i polític: una secte d'iniciats amb un objectiu primodial, la purificació de l'ànima. La secta defensà no tan sols la immortalitat sinó també la doctrina òrfica de la transmigració.
Pitàgores cerca l'estructurao forma del cosmos, no pas els elements materials que l'integren. Consideren que tots els objectes del món són reductibles a figures geomètriques, i aquestes en expresions numèriques. Si l'objectiu és escultar els secrets de l'univers, del cosmos (ordre, organització harmonia bellessa) cal estudiar les proporcions numèriques, perquè l'estructura del cosmos és matemàtica.

HERÀCLIT VERSUSPARMÈNIDES: Heràclit i parmènides són els fundadors d'aquestes dues arquetìpiques visions del món.
1) L'observació i la reflexió sobre el cosmos que fa Heràclit el deuen a afirmar que tot està en procés constant de canvi, que la inestabilitat és llei de vida.
2) Permènides qüestiona les dades sensorials, afirma, ben antagònicament, que els canvis visibles són una aparença que amaga un permanència mésprofunda.
Heràclit concep un món com un procés continu de canvis. La seva tesi fonamental rau en l'afirmació del pepetu fluir de totes les coses: tot passa, tot s'escola. Heràclit afirma el dinamisme o la mobilitat.
*PANTA REI: Tot flueix// Tot canvia// Tot està en moviment
*No et banyes mai en el mateix riu.
Per sota dels elements contraris en lluita constatn, s'hi amaga una llei, unordre, un logos, que és justícia; si no hi ha juatícia entre els oposats hi ha injustícia, peruqè un element s'ha imposat a un altre. I la justícia es enfrontament, polèmica, guerra.
*La guerra és el pare de totes les coses
Parmènides va escriure una obra filosòfica en la qual proclama la immuntabilitat radical de la realitat. Segons Permènides els canvis que afirma Heràclit són només aparencessensorials, la raó ens mena a negar-los. Permànides assumeix aquesta concepció: si els sentits ens diuen una cosa i la raó una altra. Cal que ens refiem més de la raó. Allò que jo penso amb rigor lògic, ha de ser real.
Veritat inqüestionable: “l'èsser és i el no-èsser no és”, lèsser existeix i el no-èsser no existeix. Permènides comença a extreure'n conseqüències lòq¡giqes, i la més important és...