filo

Descartes proposa un mètode basat en el mètode matemàtic i que sigui universal, sigui quina sigui la seva aplicació o camp del saber a la qual es refereixi. La definició del que ell entén per mètode (camí) la podem trobar en la Regla IV de la seva obra "Regulae ad directionem ingenii":
«Així doncs, entenc per mètode regles certes i fàcils, mitjançant les quals el que les observi exactament noprendrà mai res fals per vertader, i, no emprant inútilment cap esforç de la ment, sinó augmentant sempre gradualment la seva ciència, arribarà al coneixement vertader de tot allò que és capaç.»
El primer avantatge que ens proporciona el mètode és, segons Descartes, evitar l’error. Però, a més de proporcionar-nos un conjunt de regles o procediments per deduir el que ja coneixem, pot aplicar-se aqualsevol nou camp del saber, de manera que el mètode permetrà que augmentem els nostres coneixements i descobrim noves veritats.
Les regles del mètode poden resumir-se en quatre preceptes fonamentals, enunciats per Descartes en el seu Discurs del mètode:
 1. Primera regla: evidència
«No admetre mai com a vertadera cap cosa sense conèixer amb evidència que ho era: és a dir, evitar amb totaatenció la precipitació i la prevenció, i no comprendre en els meus judicis ni més menys que el que es presentés tan clarament i distintament al meu esperit que no tingués cap ocasió per posar-ho en dubte»
Descartes és un precursor del mètode basat en l’evidència. Només accepta com vertader allò evident. Però Què és evident? L’evidència es produeix només en l’intuïció, és a dir, en un actepurament racional pel que la nostra ment capta o "veu" (veu intel·lectualment, no pels ulls) de mode immediat i simple una idea. (En l’àmbit de les ciències formals contemporànies aquesta evidència equival al que s’anomena axioma, i les ciències formals –és a dir la lògica i les matemàtiques- cerquen els seus fonaments en sistemes axiomàtics. Per exemple, en la geometria plana o tridimensional l’enunciat  "ladistància més curta entre dos punts és una recta" és un axioma: no es pot demostrar, però és condició prèvia de tota demostració dins el camp d'aquesta geometria)
La intuïció és la captació intel·lectual immediata d’una idea. Immediat implica que no hi ha una cadena deductiva pel mig (intermediària) i, d’altra banda, que no hi ha barreja amb res sensible (cal que no sigui mitjançant els sentitso l’experiència que es capti aquesta idea). És a dir, immediat vol dir sense mediació (ni per medi delssentis ni per cap altre classe de medi). ¿Com ho sé jo que existeix Austràlia (suposant que no sigui ni australià ni hagi estat mai a Austràlia)? Doncs ho “sé” (diríem nosaltres) perquè algú (que hi ha estat) m’ho ha dit. Això, doncs, és un coneixement “mediat”. Però, segons Descartes, fins i totel que “veiem” ara mateix o el que “toquem” ara mateix és un coneixement mediat, ja que ha de passar per la mediació dels sentits i, per tant, ja no és immediat. Això està en relació amb la tesis fonamental en la filosofia, des de Descartes, segons la qual nosaltres no coneixem coses, sinó que coneixem coneixements; no pensem “coses”, sinó que pensem “pensaments”; no veiem, doncs, coses, sinó queveiem “visions”. Tot el nostre coneixement és solament coneixement d'idees. Les idees, d'aquesta manera, ja no són, com en la filosofia de Plató, realitats externes a la ment, sinó que són els continguts de la ment. En aquest sentit Descartes inaugura el que serà l'idealisme modern i acaba amb el realisme ingenu que creia de manera simple que coneixem "coses": però, no coneixem "coses", sinó queconeixem "coneixements" o pensaments (o idees) i, per tant, la ment sempre coneix solament continguts mentals.
Si el que és evident és el que és intuït, Què és el que la ment intueix? Doncs el que la ment intueix són el que Descartes anomena idees clares i distintes.
       Una idea és clara (s’oposa a fosca) quan podem advertir tots els seus elements sense el menor dubte.
      La idea...