Filo

Comentari de text del segon trimestre:
Instruccions, un exercici, i només un. Si es correcte puja el 10%, sinó puja el 5%.
Per això hi apareix nota estimada, no important, és rellevant l’ajut.

Capítol XVIII: “Cada cosa té el seu temps”

Segons Juvenal a les seves Sàtires, “Qui és prudent es marca un temps fins i tot en afers honestos”. Així alguns personatges de l’Acadèmia platònica, enveure Xenòcrates, molt vell, afanyarse amb les lliçons de la seua escola, digueren: “I aquest, quan sabrà, si encara aprèn?”
I el rei Ptolomeu que encara enduria cada dia la seua persona amb l’exercici de les armes, els va dir: “No és motiu de lloança que jo, un rei, de la meua edat m’hi exercite”.
El jove, (com vosaltres), ha de fer els seus preparatius, el vell n’ha de gaudir, diuen els saviscom Sèneca a Lletres a Lucili. I també diu que el vici més gran que assenyalen en la nostra naturalesa és que els nostres desigs es rejovenisquen sense parar. Sempre recomencem a viure. El nostre estudi i afany haurien de sentir alguna vegada la vellesa. Tenim un peu a la fossa i els nostres apetits i demandes no fan més que nàixer.
El més llarg dels meus plans no té un any de vida; no pense jamés que a acabar; em desfaig de qualsevol nova esperança o empresa; dic el darrer adéu a tots els llocs que deixe; i em desposseïsc cada dia del que tinc. I segons Virgilia a la Eneida: “he acabat de viure i he acomplert el camí que m’havia traçat la Fortuna”.
És al capdavall, tot l’alleujament que trobe en la meua vellesa, que suavitza en mi diversos desigs i preocupacions pels quals la vidas’inquieta, la preocupació pel curs del món, la preocupació per les riqueses, per la grandesa, per la salut, per un mateix. Aquest aprèn a parlar quan el que toca és que aprenga a callar per sempre.
Es pot continuar l’estudi en qualsevol moment, no l’escolaritat: l’estúpida visió d’un vellard aprenent les beceroles. Si cal estudiar, estudiem alguna matèria d’acord amb la nostra condició, a fi que puguemrespondre com aquell a qui, quan se li preguntà per què servien aquests estudis a la seua decrepitud, digué: “Per anar-me’n d’ací millor i al meu gust.” Aquest estudi fou el cas d’algú quan sentia la fi pròxima, el qual es retrobà amb l’escrit de Plató sobre la immortalitat de l’ànima. No es tracta, com s’ha de creure, que no estiguera proveït des de fa temps de tota mena de provisions per a undesallotjament semblant: d’assegurança, de voluntat ferma i educació, en temia més que Plató en els seus escrits; la seua ciència i el seu coratge, eren, en aquest sentit, superirors a la filosofa. Prengué aquesta ocupació, no per al servei de la seua mort, sinó que, com aquell a qui la importància d’un esdeveniment semblant ni tan sols interrompt la son, sense fer cap tria ni cap canvi, tambécontinuà els seus estudis com la resta d’accions habituals de la seua vida.
La nit en què fou separat de la seva feina, la passà jugant; aquella en què havia de morir, la passà llegint: la pèrdua de la vida o la del càrrec, tot fou un mateix fet.


Montaigne, M. de: Assaigs, llibre segon, Capítol XXVIII.


Bibliografia General:
-Atlas de filosofia, Alianza Atlas, Madrid, 2003. Diversesedicions. Més important, l’esquema i la situació dels autors i de la filosofia. En castellà.
- Filosofia i Ciutadania; el nostre llibre de text. Editorial Edebé, Barcelona. Ens ajuda, hem de situar l’autor a l’inici de l’època moderna.
- Casals Pons, Jaume, La filosofia de Montaigne. Edicions 62, Barcelona, 1985.
- Castiñeira, A. i altres, Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987.Manual que he anat passant aquest dies per classe.
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993. Manual molt ampli i excessiu per a primer de Batxillerat, l’utilitzem per a segon de Batxillerat. Es tracta de vuit volums i tots els autors.
-. Ferrater Mora, José, Diccionario de Filosofia . Editorial Ariel, Barcelona, diverses edicions.

Bibliografia...