Filo

Dossier Història de la Filosofia
Textos de www.alcoberro i altres d’afegits.

1

Índex

Textos i autors de les PAU Filosofia antiga. -Per què a Grècia. El pas del mite al logos Qüestionari presocràtics Heràclit – Parmènides Sofistes i Sòcrates Plató Qüestionari Plató Aristòtil Els corrents ètics de l’Hel·lenisme Agustí on de rocs Qüestionari Filosofia antiga i medieval Filosofia modernaLa revolució científica i Descartes Descartes. Les Meditacions L’empirisme i David Hume Filosofia contemporània John Stuart Mill i l’utilitarisme Friedrich Nietzsche Itinerari de les obres de la Sele Les fitxes de la Sele Vademécum

Pàg. 3 Pàg. Pâg. Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. 4 19 24 38 46 79 86 90 118 131

Pàg. 133 Pàg. 151 Pàg. 200 Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. 236 258 291 320 3312

Textos i autors de les PAU

Plató:

“La República”:

-Llibre II (367E-376 E): 12 pàgines: temàtica política -Llibre IV (427 fins al final): 25 pàgines (ètica): les 4 virtuts de l’Estat; els 3 principis de l’ànima humana... -Llibre VII (sencer): 40 pàgines: teoria del coneixement, teoria de les idees, el mite de la caverna...

René Descartes:
Meditacions I, II, V i VI

David Hume:- Abstract - Apèndix 1 de la Moral

John Stuart MIll
- Utilitarisme, capítol 2 i 4 - Sobre la llibertat. Secció IV

Friedrich Nietzsche
-“Genealogia de la Moral”: Primer tractat - “Veritat i mentida en sentit extramoral”

3

PER QUÈ GRÈCIA? El pas del mite al Logos
Antoni Baig. I. DE LES EXPLICACIONS MITIQUES A LES RACIONALS. 1. El pensament mític. En totes les societats i culturesprimitives, la vida consisteix, primordialment, en una lluita aferrissada per obtenir del medi tot el necessari per a la pervivència (aliments, allotjament, aparellament sexual, etc.). Però sovint, el medi es mostra hostil: a l'estiu i a la tardor els arbres donen fruit, a l'hivern, no; a voltes hi ha una sequera persistent, a voltes una tempesta malmet la collita, etc.: per què? Cal que l'hometrobi una explicació per saber a què atendre's. Es segur que aquesta vegada retornarà la primavera? Per què les estacions segueixen un cicle ordenat? Per què i com s'originen les tempestes? Per què, en definitiva, la natura actua tal com ho fa? Qui o què es la Natura? Com s'ha originat? D'on provenen els homes? Per què uns dominen damunt els altres? Han estat sempre iguals les lleis de la societat?Etc.. L'observació d'allò que passa, juntament amb la informació transmesa pels avantpassats, va creant en la ment humana un seguit de representacions o idees amb les quals l'individu/societat intenta explicar-se per què les coses són com són i per què passa el que passa. Com que l'home d'aquestes societats es troba molt superar pel medi, tracta d'entendre la seva situació considerant que lanaturalesa a la qual s'enfronta és un ésser (o conjunt d'éssers) molt més poderós que ell, però que no actua de manera bàsicament diferent a la seva. Així, quan un llamp mata un company, interpreta que això és una acció del Cel semblant, però molt més poderosa, a la d'ell mateix quan mata un enemic. Creu, per tant, que el cel té també coneixement i voluntat. A aquest tipus d'explicacions en les qualsl'home projecta la consciència que té de la pròpia actuació a l'actuació de la natura, les anomenem "explicacions mítiques". S'entén per mite una narració de caire sagrat, és a dir, avalada per la divinitat i, per tant, inqüestionable, que explica l'origen, la naturalesa (constitució o estructura) i el funcionament d'una realitat, total o parcial, i en la qual es personifiquen les forces de lanaturalesa. Es tracta, doncs, d'una "història sagrada" perquè revela que el món, l'home, la vida, etc., tenen un origen sobrenatural. A través d'ella. l'home obté una resposta als seus problemes, se li presenten uns patrons de conducta i se li mostra el sentit i el valor de la seva existència. Quan el sacerdot, bruixot, etc., narra aquestes històries, l'individu/comunitat creu que entra en contacte...