filo

Descartes és el filòsof modern per la importància que dona al jo,que és subjecte de coneixement, és pare de la filosofia moderna i iniciador del racionalisme.
La motivació de Descartes a l’hora de construir la seva teoria és la convixió en que la filosofia s’hauria de construir com un saber universa, però la realitat de la filosofia vigent es troba molt allunyada d’aquest ideal perquè hi hanmoltes teories diferents i contradictòries que ens condueix a l’escepticisme i renegar-nos un coneixement segur a causa de la manca d’un mètode adequat de coneixement i això el va dur a crear la seva obra filosòfica – Discurs del mètode- on destaquen 3 llibres, el discurs sobre el mètode, les regles i direcció de l’enginy i les meditacions metafísiques (pensament).

Descartes ens diu que enstenim que allunyar del saber tradicional i per això elabora el mètode racional format per 4 regles que ens permet anar cap al coneixement.
1.Evidència –la més important- que consisteix a no admetre res com a verdader a no ser que es conegui com tal, és a dir, amb claredat i distinció.
2.Anàlisi que consisteix en dividir el problema en tantes parts com calgui per reduir el que és complex–experiència- al més simple –evidents-.
3.Síntesi que consisteix en ordenar els pensaments des dels més simples als més complexos
4.Enumeració que consisteix en fer enumeracions complexes i revisions generals per comprovar que no hi hagi cap error..
El mètode de coneixement cartesià consta de dues parts:
1.el negatiu que és el dubte metòdic –esta en la primera meditació- i es basa en l’escepticisme en elqual ho posarem tot en dubte –per què?- s’ha de tenir en conte els arguments del escèptics per arribar al coneixement. Per tal d’afrontar amb èxit la recerca de la certesa absoluta, calia dubtar de tot. Hi ha 3 raons per posar-ho tot en dubte:
a) Els errors dels sentits que ens enganya
b) Dubtar de l’existència d’un món exterior a nosaltres on no és possible distingir amb certesa entre vigília isomni.
c) Dubtar de les veritats independentment de l’experiència -com les matemàtiques-, l’existencial d’un geni maligne que es indueix a creure que tenim raó quan estem equivocats.
Com que podem dubtar de tot, el dubte és hiperbòlic i la negació és el límit del dubte.
2.Si trobem una veritat en el dubte hiperbòlic aquesta serè irrefutable i superarà l’escepticisme i quan arribem al límit eldubte comença la segona part positiva del mètode on podem trobar 3 certeses:
a) Primera veritat: EL JO –està en la segona meditació- en dubtar de tot em fa veure que estic dubtant i això significa que hi ha una cosa que dubta, existeix una cosa que pensa  “COGIO ERGO SUM”, és a dir, penso i llavors existeixo –ex: imaginem que acostem un tros de cera al foc i aquest s’anirà desfent i tindràdiferents formes però nosaltres deduïm que es el mateix tros de cera i ho sabem mitjançant la raó (intel·lecte)podem dubtar de la seva existència però queda clar que jo penso amb la cera i per lo tant existeix un jo que pensa- aquest jo Descartes l’anomena RES COGITANS que significa la substància pensant, el jo existeix i es caracteritza pel pensament.
L’anàlisi del jo en substancia pensant, obra la3ª meditació. L’existència del jo de la consciencia és una intuïció que ens presenta de forma clara i distinta per això té el criteri d’evidència, en la qual seran veritables totes les coses que conservem de forma clara i distinta, de la mateixa manera que em concebi’t el jo. El COGITO és una veritat indubtable, però es troba dins el solipsisme que l’única cosa que pot afirmar es el que joexisteixo.
El jo pensa i en que pensa. Descartes investiga els continguts de la nostra ment – les idees- i en diu que n’hi ha de 3 tipus:

a) Adventícies: procedeix de la nostra experiència externa –cavall-
b) Factícies: les formem fen combinacions d’idees,imaginació –unicorn, sirena-
c) Innates: no provenen de l’exterior ni tampoc depenen de nosaltres, sinó que s’imposen per elles mateixes de...