filo

VOCABULARIO
ÀNIMA-COS: Plató defén un dualisme antropològic, es a dir que l’ésser humà està compost d’una ànima inmaterial i inmortal i d’un cos material i mortal. Per a ell l’ànima és el principi que dóna vida al cos, el principi del saber i la seva funció és conèixer la veritat. Plató diu que l’ànima ha existit anteriorment i tendeix a alliberar-se del cos. Té tres parts : racional,irascible i apetitiva.
ANTROPOLOGIA: La branca del saber que s’ocupa de l’estudi de l’ésser humà i de la seva naturalesa.
ARETÉ (grec) = VIRTUT: Per als grecs virtut d’una cosa significava aquella excel.lència, poder o capacitat per produir un efecte o acomplir bé una funció, propia d’aquella cosa. ( aplicable a persones, animals i coses)
ARISTOCRÀCIA: És el govern dels millors. Plató la proposacom a forma ideal de govern. Es tracta del govern dels millors en virtut i en saber, i aquests són els filòsofs.
COGNOSCIBLE: Que es pot conèixer. Sinónim d’intel.ligible. El contrari és incognoscible.
CONEIXEMENT, CIÈNCIA O CONEIXEMENT CIENTÍFIC = EPISTEME (grec) : Per a Plató, això es contraposa a l’opinió. Per a ell el coneixement és sempre coneixement de les Idees ( essència eterna iimmutable de la realitat ). És universal i objectiu i s’aconsegueix mitjançant la Intel.ligència. Ell distingeix dos nivells: el discerniment (dianoia) i la intel.lecció o coneixement pròpiament dit en sentit estricte (noesis).
COSMOS (grec): Significa ordre i bellesa. Desde els grecs també s’aplica a l’univers, perque ells es van adonar de que era bell, harmònic i ordenat segons lleis.
DEMIÜRG:Significa artesà. Segons Plató, és una Intel.ligència suprema, de carácter diví, ordenadora del món sensible. El demiürg ha creat el món físic donant forma a una materia preexistent i amorfa , prenent com a model el món de les Idees eternes. Ha seguit un pla racional per fer-lo el més bo i bell posible.
DEMOCRÀCIA: La forma de govern en que el poble assumeix la dirección dels assumptes políticsi els càrrecs públics són elegits per sorteig o votació de la majoria. Plató, l’acusa de ser la causant de la ruïna política i militar d’Atenes i li sembla malament deixar en mans d’un poble ignorant la dirección política de l’Estat. Proposarà una aristocracia del saber i de la virtut.
DIALÈCTICA: Ciencia suprema sobre les Idees i les relacions entre elles i en especial de la seva relació ambla Idea suprema de Bé. Única capaç d’oferir un veritable coneixement i l’ensenyament principal en l’educació del filósof governant. Plató també anomena dialéctica al mètode que la ciencia dialéctica utilitza per arriba al coneixement de les Idees i en especial de la Idea del Bé.
DISCERNIMENT (DIANOIA): Llibre VI, Plató el descriu com un determinat nivel de coneixement o claredat entre la opiniói la Intel.lecció (noesis) de les Idees. Estat mental en que es trova el matemàtic dirigint les seves investigacions a l’estudi dels objectes matemàtics, que són Intel.ligibles però formen una còpia de les Idees.
OPINIÓ = DOXA: Saber superficial, poc fiable, aparent, relatiu i que té com a Font, els sentíts. L’objecte de l’opinió són les aparences. Es contraposa al coneixement científic. Platóla considera com una cosa intermèdia entre la ignorancia absoluta i el coneixement.
EDUCACIÓ: Plató l’entén com l’art que té com a finalitat encaminar l’ànima de qui s’educa cap a l’àmbit de les Idees, on trobarà el coneixement de la veritat i del bé. S’ha d’aconseguir que l’ànima no miri alló sensible i material. Només les millors naturaleses haurán de ser educades en aquest sentit, perresponsabilitzar-se de la missió de gobernar tenint en compte les Idees eternes de Bé, Justicia, Bellesa.. Està subordinada als propòsits de la política.
EMPIRISME POLÍTIC: Teoria defensada pels sofistes i criticada per Plató. Consisteix a afirmar que el just es alló que el poble de fet pren per just. Els sofistes investiguen quins son els desitjos del poble i ensenyen als seus deixebles com han...