filo

FILOSOFIA I CIUTADANIA
7. EL LLENGUATGE I EL SIMBOLISME

Paula Mercader Chesa

1r Batx

1

Índex
7.1 Comunicació animal i comunicació humana

pàg 3

7.1.1 L’aparició del llenguatge

pàg 3

7.1.2 Els gestos i les expressions no verbals en la comunicació humana

pàg 3

7.2 Llenguatge humà i comportament comunicatiu

pàg 4

7.2.1 Aspectes neurofisiològics

pàg 4

7.2.2Les fases del desenvolupament del llenguatge

pàg 4

7.2.3 Classificació dels signes

pàg 5

7.2.4 Funcions del llenguatge

pàg 6

7.2.5 Esquema de la comunicació

pàg 6

7.3 Característiques del llenguatge

pàg 6

7.3.1 Les paraules són convencionals

pàg 6

7.3.2 La doble articulació del llenguatge permet infinites oracions

pàg 6

7.3.3 El llenguatge és creatiupàg 7

7.3.4 Podem parlar de coses que no tenim davant

pàg 7

7.3.5 A través del llenguatge estructurem la realitat

pàg 7

7.3.6 El pensament és llenguatge

pàg 7

7.3.7 El llenguatge permet parlar del llenguatge

pàg 7

7.4 Llenguatge, pensament i realitat
7.4.1 Llenguatge i pensament
7.4.2 Llenguatge, coneixement de la realitat i ciència

pàg 8
pàg 8
pàg 8

7.4.3Llenguatge i identitat individual

pàg 9

7.4.4 Teories sobre el llenguatge

pàg 9

Vocabulari

pàg 10

Activitats del llibre

pàg 11

Activitats CD

pàg 12

2

7.1 comunicació animal i comunicació humana
Els animals i els humans necessiten comunicar-se entre ells ates que viuen agrupats. La
comunicació animal té analogies amb la comunicació no verbal humana: gestos, expressionsfacials, contactes oculars, sons no verbals, posicions corporals, manera de caminar etc. Hi ha
una clàssica divisió
a) Animals de comportament comunicatiu estereotipat. Aquells que tenen pautes de
conducta rígides i congènites. El cas de les abelles i la seva dansa, o de les restes
químiques que les formigues deixen a terra. Els canvis de conducta comunicativa
només es consoliden a travésde l’evolució. El sistema nerviós d’aquests animals és
més simple que el dels animals superiors. La comunicació es força complexa però no
assoleix els nivells del llenguatge humà.
b) Animals de comportament amb molta intervenció de l’aprenentatge. En els peixos,
les aus i els mamífers, les experiències partícules deixen empremta en la memòria i
alteren conductes futures. Les pautes d’aquestsanimals son relativament obertes.

L’aprenentatge lingüístic dels humans suposa un salt qualitatiu perquè enriqueix la
comunicació amb conductes intencionals i d’intel·ligència concreta. Alguns comportaments
desprèn una consciència concreta i molt simple del món.
Les diferencies amb el llenguatge humà són evidents: d’una banda la pobresa conceptual és
extrema, de l’altra, els crits són sonsespecífics i el repertori sonor és molt limitat. Jane Goodall
(1934), en el seu llibre En la senda de l’home , explica que quan a la Washoe se li ensenyà per
primer cop un mirall i s’hi veié reflectida, el tocà. Els ocells no arriben a parlar, en l0acceptació
d’encadenar idees. Dofins i balenes tenir intel·ligència i capacitat fonàtoria, però el medi és
diferent. Als altres mamífers superiorsels falta la capacitat de vocalització.
7.1.1 L’aparició del llenguatge
No hi ha fòssils lingüístic que ajudin a reconstruir el procés d’adquisició de la capacitat
lingüística. Els motlles de cranis dels avantpassats humans no aclareixen gran cosa sobre
l’organització cerebral. Els avantpassats dels humans no tenien qualitat biològica que els
donés avantatge sobre els competidors i una pautesde conducta més flexibles en la mesura
que ens acostem al gènere Homo. La relació dels homínids amb l’entorn físic i social els deu
haver enfrontat a reptes pràctics. Es poden establir analogies amb les tasques simples que fan
els animals. Semblen incentivar una comunicació més elaborada i d’aquí l’aparició del
llenguatge. La comunicació gestual i verbal enriquís la vida social i desvetllés...