filo

EMPIRISME : Síntesi entre John Locke i David Hume
Sabem que en tractar sobre l'Empirisme , no podem deixar de banda a filòsofs com John Locke , el bisbe George Berkeley i David Hume , potser aquests tres tenen diferents connotacions i concepcions filosòfiques respecte a les seves teories , però tractaré en el possible de fer un petita anàlisi basant-me en les diferències que hi ha entre elfilòsof J. Locke i David Hume . En un altre article tractaré sobre el bisbe Berkeley .
Doncs bé , primerament comencem per explicar que el terme EMPIRISME prové del grec έμπειρία ( empeiría ) , la traducció al llatí és " experientia ", d'on deriva la paraula experiència. Ara si passem al tema en si .
El Empirisme en la filosofia neix amb John Locke doncs ell es va encarregar d'establir un principi ,el qual és : " tot coneixement ve a través de l'experiència" . Locke va arribar a aquest principi després d'haver negat les idees innates , que com bé sabem , l'innatisme és la doctrina segons la qual alguns coneixements ( o tot el coneixement ) són innats , és a dir , no van ser adquirits per experiència , sinó que ja vam néixer sabent ( o determinats a adquirir ) . Però què era el que esproposava Locke ? Simplement volia establir un bon raonament i fundar el coneixement per si mateix . Recordem que la qüestió aquí no és el d'investigar el que són les coses , sinó més aviat la manera de com un pot arribar a conèixer-les, per a això , només pot arribar a realitzar-se a través de les idees.
Es concep aquí que les idees són les representacions mentals d'un objecte .
No obstant això ,Locke sostenia que les idees només poden venir o provenir de la sensibilitat , amb la qual cosa nega les idees innates . Però perquè Locke pugui negar les idees innates , parteix del principi innatista , aquell que diu "que tots els homes tenen aquestes idees perquè hi ha un consens universal entre tots els homes" . Sabem bé que això no pot venir de l'experiència ja que no hi ha experiència universal, més aviat , aquests principis han d'estar en la ment de cada un dels individus d'una manera innat per se. A més Locke també afirma que no existeix tal universalitat , ja que els nens i les persones amb deficiències mentals no coneixen el principi d'identitat o contradicció , per tant , no tothom posseeix aquestes idees . També emfatitza que no existeixen " principis morals universals " , raó perla qual, la idea de " déu" NO ÉS UNIVERSAL , ja que hi ha pobles i cultures que es comporten de manera contrària a altres i molt més , ja que hi ha altres pobles que ni coneixen a " déu" ( faig l'aclariment que s'està parlant de la idea del "déu " bíblic ) com moltes de les tribus de l'Àfrica profunda.
També veiem que Locke trenca amb la tesi establerta per altres autors que sustenten una tesicontrària , ja que sempre afirma que els principis universals no poden sorgir de l'experiència sensible , ja que aquesta és particular i tampoc són fruit de la reflexió , ja que són evidents i immediats . Pel que acaba dient que simplement no el tenim.
Per la seva banda tenim a David Hume qui s'encarrega de ridiculitzar la postura de Locke en negar el coneixement universal de la realitat . Elfilòsof Hume arriba a aquesta conclusió a partir de la seva critica la noció de causalitat , ja que sosté que la causalitat és fruit del costum i no d'una veritable necessitat . A més , el principi de causalitat estableix que " tot efecte té una causa que l'ha produït" , d'on es pot deduir fàcilment que la causa s'ha d'entendre com la connexió necessària entre la causa i l'efecte . Per al filòsof Humetot efecte segueix necessàriament a una causa, la qual moltes vegades és indemostrable i per a això també , posa el conegudíssim exemple de les " boles de billar " .
Doncs bé, la causalitat ve a ser una relació mental , motiu pel qual suposem que existeix una connexió - necessària - entre dos elements en observar la proximitat , la prioritat d'un sobre un altre i l'acció del primer. Això...