Filo

FILOSOFIA.
CONTROL GLOBAL.

CONEIXEMENT CÍENTIFIC I LA TECNOLOGÍA.

Una ciéncia intenta exlicar els fets ( buscar la causa )
ex: hipótesis, tèsis, lleis…

*relacions amb la ciéncia:

-coneixament ordinari : És el coneixament que tenim gràcies a la nostre experiència i vida cuotidiana. (aixó no és ciéncia). La ciéncia va més enlllà. Hi ha una gran diferència. El coneixament ordinari éssubjectiu mentre que el coneixament científic ha de ser objectiu ( la ciéncia ha de tenir un valor universal). ex: Pots tenir fred, i el teu amic no./ 2+2=4
Una altre diferénica, es el de que molts coneixaments científics, van més enllà del que sabem.


-mites i religió : LA religió comparteix una semblança amb la ciéncia, els dos intenten trobar el perquè de les coses. També comparteixdiferéncies; el que diu la religió no es pot modificar, i la ciéncia es pot demostrar, la religió no.

*característiques del coneixament cíentific:

objectiu
clar i precís
demostrable o contrastable
progressiu
predictiu i útil.

*el problema de la demacració:

Distingir la ciència del que no ho és. Com que la ciéncia ha sigut un éxit, moltes doctrines volen ser ciéncia pel prestigi que dona.Neopositivistes ——> EL criteri que demarca si algo era cíentific, és que ha de ser verificable, si no són verificables, no és ciéncia. K. Popper ( es va negar als neopositivistes) —> Un coneixement, és científic s ies falsable ( que nosaltres sabem que hauría de passar per desmentir-lo).

*classificació de les ciéncies:


Ciencies naturals : parlen del món que ens envolta
Ciències socials : estudienreaalitats creades pels éssers humans.

*Métodes d’investigació ( métode hipotetic-deductiu)

1. Problema cíentific.
2. Formulació d’una hipotesis
3. Deducció de consequüències contrastables a partir de la hiptotesis.
4. Comprovació de les conseqüèncoes mitjançant l’observació o l’experimentació. ( positiva —> llei / negativa —> hipotesis falsable)

Coneixement i realitat.

El coneixament, planteja5 problemes:
El problema de la veritatt
El problema de la possibilitat del coneixament.
El problema de l’origen o fonamentació del coneixament
El problema dels límits del coneixament
El problema de la certesa : creença i saber.

*el problema de la veritat

Qualsevol coneixament busca la veritat, peró què és la veritat? La paraula veritat pot fer referència a dos sentits:

-Per referir-nos auna realitat. Veritat en aquests cas, sería sinónim d’una cosa real, autentica, enfront a una cosa fictisia i falsa.

Per referir-nos a un judici. En aquests cas, el judici, es refereix al que nosaltres diem. Un judici és verdader si el que diu es correspon amb el que hi ha, tot hi així hi ha diferents teóries.
Teories són:

1r. Teoria de la correspondècia ( es basa en el sentit comú). Unjudici és verdader si es correspon amb els fets que hi ha amb la realitat. Peró aquesta teoria, pot ptresentar una dificultat. Per dir que dues coses es corresponen, les ha de comparar, és a dir, hauriem d’agafar la realitat, comparar-la amb el nostre pensament. No podem sortir fora del nostre pensament, per a comprovar-ho. Com sabem que el pensament humà encaixa amb la realitat?Tampoc sabem la realitat de les coses, per elles mateixes, tan sols com nosaltres les veiem.

2n. Teoria de la coherència. ( veritat només vol dir coherència dins del nostre pensament ). És veritat allò, només si és coherent amb la resra de judicis del meu pensament. coherent=que no es contradiu = veritat. Tot quadrea dins del meu pensament, de les meves experiències. Fora del pensament, noseque hi ha a la realitat, només és veritat perquè mp es contradiu amb altres judicis que jo puc fer, i amb els de l’altre gent.
*el problema de la possibilitat del coneixament.

És possible arribar a conéixer les coses? També hi ha varies teóries:

-eceptisme (NO): Diu que no podem arribar a conèixer la veritat, perquè sempre es pot dubtar, mai podem estar segurs de res. Les nostres àrmes per...