filo




L'home com espectador en reflexió de Montaigne.
Segons el Francès Michael de Montaigne (1533-1592) considera que només podem conèixer poques coses.
El que acceptem com a real solament és unpetit sector d'un regne molt més ampli del qual casi no sabem res.
El món ens és desconegut i indesxifrable. Per la qual cosa l'unic refugi que trobém és la nostra vida ( o nosaltresmateixos).
Pero qui som?
Som només essers que vivim i morim, que només tenim alegria i pena...... Solament observant aquesta perspectiva podem donar una resposta sobre què és l'individu humà.
L'home nosap per què ni per a que viu. Tot ho experimenta amb curiositat.
De la vida no en savem res que és pugui reduir a poques paraules. "No hi ha res més difícil que la descripció d'un mateix".L'home, encara avent tingut experiencies i vivencies segueix sent enigmatic.
L'home només pot explicar el món segons les experiencies que va vivint.




Cançoneta lleu i planaEl braç no us val una figa,
sembla un cabiró de biga
i el porteu molt mal estès;
caldiren fregues d'ortiga
que el nervi us deixessin tes.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farciti obès!

Marquès, qui de vós es fia
no té amor ni companyia,
ull viu, si vol sortir il·lès;
que vagi amb vós a ple dia,
de nit no li és permès.
Ah, Marquès, Marquès, Marques,
tan d'enganyfarcit i obès!

És ben foll qui amb vós es vana
de sestar de bona gana
sense calçó cordovès;
no és de fill de cristiana
un costum tan poc cortès.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit iobès!

lleugereta sense ufana
faré sobre món marquès,
el traïdor de Mataplana
tan farcit d’engany y obès.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès
Tan farcit d’engany y obès!

Benhagen,Marquès, les pedres
de Melgur, prop de Someiras,
on perdéreu de dents, tres;
no en sofriren les primeres
i no s'hi coneix pas res.
Ah, Marquès, Marquès, Marquès,
tan d'engany farcit i obès!...