Filo

Alfons XIII: La crisi de la Restauració 1902-1931

DEPARTAMENT DE SOCIALS HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA D’ESPANYA SEGON BATXILLERAT

1

INDEX Alfons XIII: La crisi de la Restauració 1902-1931
1. Regeneracionisme i revisionisme polític. Les crisi de 1909 i 1917. La guerra colonial al Marroc. El desastre d'Annual.
 Regeneracionisme i revisionisme polític.  La crisi de 1909 i 1917.  La SetmanaTràgica de Barcelona (1909).  La crisi de 1917.  La crisi social i la lluita de classes a Barcelona.

2. Regeneracionisme i revisionisme polític. La guerra colonial al Marroc. El desastre d'Annual.
 La guerra colonial al Marroc. El desastre d'Annual.

3. La dictadura de Primo de Rivera. De la monarquia alfonsina a la II República.
      La dictadura de Primo de Rivera. Les causesdel colp d'Estat. El colp de 1923. Directori Militar (1923-1925). Directori Civil (1925-1930). L'oposició a la dictadura i la caiguda de Primo de Rivera.

 De la monarquia a la república.

4. Evolució econòmica. (1902-1931)
    El desenvolupament industrial. La Hisenda i el sector bancari. Conseqüències econòmiques de la Primera Guerra Mundial. De la crisi a l'eufòria dels anys vint.

5.La societat (1902-1931).
 La població.  L'evolució social entre 1900 i 1930.  El moviment obrer.

6. Bibliografia.

2

Regeneracionisme i revisionisme polític. Les crisi de 1909 i 1917. La guerra colonial al Marroc. El desastre d'Annual.

Regeneracionisme i revisionisme polític. El període que s'inicia en 1902, amb l'ascens al tron d'Alfons XIII, i conclou en 1923, amb l'establimentde la dictadura de Primo de Rivera, es va caracteritzar per una permanent crisi política.

Diversos factors expliquen aquesta situació:  Intervencionisme polític d'Alfons XIII sense respectar el paper d'àrbitre que teòricament havia de jugar. El seu suport als sectors més conservadors de l'exèrcit va culminar amb el suport a la Dictadura de Primo de Rivera. Element clau en el desprestigi de lamonarquia.  Divisió dels partits del "torn", provocada per la desaparició dels líders històrics i les dissensions internes.  Debilitament del caciquisme, paral·lel al desenrotllament urbà del país.  Desenvolupament de l'oposició política i social al règim de la Restauració: republicans, nacionalistes, socialistes i anarquistes. Així des de 1917 es van succeir els governs de coalició, subjectesa aliances i continus canvis. Ni liberals ni conservadors van aconseguir majories suficients per a conformar gabinets sòlids. En aquest context d'inestabilitat política, el país va haver d'enfrontar-se a greus problemes socials:  Agudització de les lluites socials. Les posicions de patrons i treballadors s’anaren enfrontant cada vegada més.

3

 La "qüestió religiosa" es va revifar amb lescreixents protestes contra el poder de l'Església, especialment en l'ensenyança. L'anticlericalisme es va estendre per bona part de la població urbana i les classes populars.  La "qüestió militar" va tornar a ressorgir davant del desconcert d'un exèrcit humiliat en 1898 que rebia crítiques creixents dels sectors opositors (republicans, socialistes, nacionalistes).  Consolidació del movimentnacionalista a Catalunya i el País Basc, sense cap possibilitat de negociació per part dels partits de torn.  El "problema del Marroc". En la Conferència d'Algesires (1906) es va acordar el repartiment entre França i Espanya del territori marroquí. A Espanya li va correspondre la franja nord. Des de 1909 es va iniciar un conflicte bèl·lic, la guerra del Marroc, molt impopular en el país, que vaeixamplar la distància que separava a l'Exèrcit i l'opinió pública, essencialment les classes populars.

En 1905 va esclatar una greu crisi a Catalunya. La victòria de Lliga Regionalista de Cambó i Prat de la Riba en les eleccions locals de 1906 va alarmar a l'exèrcit que veia en perill la unitat d’Espanya. Els comentaris satírics anticastrenses en alguna publicació barcelonina, van portar que...