Filologia Catalana

UNA
PLUJA
IRLANDESA
de
Josep Pere Peyró

PERSONATGES:

ELL
ELLA

2

1.
ELLA. El dia que el vaig conèixer, plovia. Una pluja clara en el meu record. Vaig
pensar que d'aquella manera devia ploure a Dublín. Sí, així devia ploure a Dublín.
Darrera el finestral del bar, mirava la gent fer passes a cap lloc. Ignorants de la pluja
deixaven que petites gotes s'enganxessin a la sevaroba xopant-los del tot. Per l'altra
banda del carrer, entre el trànsit dels cotxes, veia com la gent entrava i sortia per les
portes d'uns grans magatzems. Notava aquella petita distensió en la musculatura dels
qui se sabien acollits per les primeres onades de calor i també la tensió provocada pels
que havien de tornar a la realitat del fred, en un gest involuntari, arrufaven el nas,s'estiraven el coll de l'abric, i caminaven carrer avall. Davant meu, petites gotes
quedaven aferrades al vidre del finestral d'aquell bar, des d'on contemplava tot un món
fet de blancs, negres i grisos. Sí, així devia ploure a Dublín. Fora plovia i a dins estava
ocupada en fer allò que més m'agradava, mirar sense ser vista. Potser sembla fàcil, però
no ho és, no ho és. Per fer-ho cal tenir una qualitatespecial que molt poca gent té: ser
del tot insubstancial, una absoluta falta de substància. Jo la tenia. Això em permetia
ocupar-me de mirar sense ser vista. Igual que el fotògraf, captava en la fugacitat del
moment la topada amb uns personatges, un moment únic, singular i irrepetible. Tan
punt l'escena s'havia format, es desfeia per composar-ne un altre. Però d'aquell fugaç
encontre, jo entreia el privilegi de ser-ne testimoni únic. I llavors demanava un desig:
que aquella gent fos com jo l'imaginava. Aquella tarda una pluja Irlandesa ho esfumava
tot. Aquell dia, jo havia perdut la perspectiva i el món se'm presentava deformat, com si
el mirés amb els ulls plens de llàgrimes. Era aquella pluja Irlandesa. Aquell dia pensava
que si jo fos a Dublín, veuria ploure així, justamentaixí.
ELL. Perdona...
(Pausa.)
T'estava observant.
(Pausa.)
Et molesta?
ELLA. No.
(Pausa.)
ELL. M'agrada fer-ho. Observar. Sóc un gran observador. Només mirar. Mirar sense
pensar. Perquè em pregunto si de veritat veig el que estic veient, vull dir si el que veig
ho veig de veritat, realment. Vull dir... comprens?
ELLA. Sí.
(Pausa.)

3

ELL. Tu creus en... no em refereixo a poderssobrenaturals ni tot això, vull dir una cosa
científica... vull dir mesurable, comprovable. No un acte de fe i tot això. Tu hi creus?
(Pausa.)
ELLA. En què?
ELL. En la telepatia.
ELLA. No sé què és.
ELL. És la comunicació entre les ments, de pensament a pensament.
(Pausa.)
ELLA. Telepatia...
ELL. És el poder de la ment. Tu creus en el poder... Sabem que no està prou estudiada,
utilitzemnomés un deu per cent de les possibilitats del nostre cervell... Sí?
(Pausa.)
Per què no pot ser. Avui la genètica ens diu que només estudiant unes cèl·lules, podem
saber si l'individu patirà del cor o tindrà càncer o qualsevol altra malaltia, sí? Això és
ciència, però també és predicció, d'alguna manera, sí? Per què certes persones no poden
detectar mentalment, intuïtivament, allò qued'altres descobreixen amb el microscopi..
Sí?
(Pausa.)
Hi creus?
(Pausa.)
Jo crec que puc fer moltes coses que la gent normal no fa. Tinc una mena de
percepció... de percepció extrasensorial... Puc obrir la teva ment i llegir-la com qui
llegeix les lletres de la pàgina d'un llibre.
(Pausa.)
Tu ho creus?
(Pausa.)
ELLA. Sí.
(Pausa.)
ELL. Sé què estaves pensant?

4

ELLA. Quan?
ELL. Arafa un moment, quan miraves per la finestra.
ELLA. Si?
ELL Sí
(Pausa.)
ELL. Vols comprovar-ho?
ELLA. Què?.
ELL. Si és veritat...
No vols saber si realment tinc aquest poder? El poder de llegir la teva ment.
(Pausa.)
ELLA. Si pots endevinar el que penso ara, en aquest moment?
ELL. No. Ara no, abans...
Quan miraves per la finestra.
(Pausa.)
Vols que et digui quins eren els teus...