FILOOOOOOOOOOOOOOOOOOOtreballbo

Índex 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

1 

1. Introducció 
 
La Revolució Científica dels segles XVI i XVII és el canvi de paradigmes o de models 
proposats. Primerament estudiats mitjançant la deducció i la especulació i canviant­los per 
models on s’incorporen suports basats en la ciència pura, és a dir, es va deixar de pensar superficialment els fets per a profunditzar­los i raonar­los amb arguments. 
 
S’aporten altres coneixements que permeten explicar el que anteriorment altres models no 
podien i així adaptar­se a altres maneres de veure els fets i poder explicar­los. En aquesta 
revolució es va establir una base per a la nova ciència. Es substitueixen la religió i la superstició 
per la raó i el coneixement. 
 Apareixen noves idees en els camps de la física, la biologia, l’astronomia, la química i la 
medicina que transformaren totes les visions antigues de la natura i es van establir les bases de 
la ciència moderna.   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

2 

 

2. La concepció antiga de l’Univers (Aristòtil i Ptolomeu) 
 
Aristòtil  i  Ptolomeu  van  ser  dos  filòsofs  grecs  molt  importants,  considerats  els  creadors  de  la teoria del geocentrisme. Aristòtil la va formular al s. IV aC i Ptolomeu la va completar al s. II dC. 
El  geocentrisme  és  la  teoria  que  defensa  que  la  Terra  és   el  centre  de  l'univers  i   que  tots  els 
cossos celestes giren al voltant d'aquesta.  
Aristòtil  afirmava  que  la  Terra  era  esfèrica i es situava just 
al  centre  de  l'univers,  d'aquesta  manera  tots  els  astres  i 
planetes  giraven  al seu   voltant.  La  Lluna  era  la   única  que 
tenia  algunes  taques  així  com  fases  lunars,  perquè  era  la 
que  estava  més  a  prop  de  la   Terra   i  aquesta  la 
contaminava. Però tots els altres astres eren perfectes. 
 
Per  formular  aquesta  teoria,  Aristòtil  es  va  basar  en 
l'observació  de  Venus  i  de  les  estrelles.  Per   una  banda, 
Venus  brillava  sempre  més   o menys  de  la  mateixa 
manera,  i  per  l'altre,  les  estrelles  pràcticament  no  es 
movien. 
Els  defensors  d'aquesta  teoria  també  deien  que   si  la   Terra   es  mogués,  totes  les  coses  que  hi 
ha a sobre es quedarien enrere, és a dir que no es mourien amb ella. 
 
Ptolomeu  va  consolidar  la  teoria  geocèntrica  que  a  partir  d'aquell  moment  es   va  considerar  la verdadera. 
Va  observar  que  les  estrelles  que  es  veien  eren  les  mateixes  que  les  que  no  es  veien  a  partir 
de  l'observació  de   l'horitzó,  d'aquesta  manera la Terra només podia estar al centre de l'univers, 
si no la proporció d’estrelles que veiem i que no veiem seria diferent. 
En  la  seva  teoria,  Ptolomeu  defensava  que  els  planetes  giraven  al voltant d’un eix, i aquest eix 
seguia les òrbites que es trobaven al voltant de la Terra. 
 
 
2.1. L’astronomia del segle XV 
 
En  el  segle  XV  van   començar  a  sorgir dubtes sobre la teoria d’Aristoteles i  Ptolomeu:  el filòsof i 
matemàtic  alemà   Nicolàs  de  Cusa  i  l’artista  i  científic  italià  Leonardo  Da   Vinci,  van  qüestionar els suposats bàsics de la posició central i la immobilitat de la Terra.  
 
 
 
 
 
 
 
 

3 

3. La nova imatge del món  
 
En  l’astronomia,  les  aportacions   de  Nicolàs  Copèrnic   van  suposar  un  canvi  radical  i  un   nou 
impuls  per   a  una  ciència  que  estava  dormida.  Copèrnic  va   analitzar  críticament  la  teoria  de 
Ptolomeu  d’un  univers  geocèntric  i  va  demostrar  que  els  moviments  planetaris  es  poden explicar millor atribuint una posició central al Sol, més que a la Terra.   
 
 
 
● NICOLAU COPÈRNIC 
Nicolau  Copèrnic   va  ser  un  astrònom  polonès  nascut el 1473 i  mort el 1543. Va 
recuperar la ​
teoria heliocèntrica ​
ja havia estat descrita per​
 Aristarc de Samos​
. 
 
Va  demostrar  que  els  moviments  observats  dels  objectes  celestes  poden 
explicar­se  sense  suposar ...