filosofía primero de bachiller

Unitat 1: Els discursos humans i el saber filosòfic.
Només els humans són capaços de parlar, de raonar i d’imaginar-se el futur. Aristòtil va definir l’ésser humà com l’animal que té logos (paraula).
Cal distingir dos tipus de discurs segons el contingut. Hi ha discursos sobre les coses reals, sobre el que hi ha o existeix ara, sobre el que ha existit o existirà. Aquesta classe de discursbusca la veritat, és a dir, intenta ser una descripció, explicació o predicció de la realitat o bé indicar quin és el comportament correcte. Són els discursos que els éssers humans han hagut d’elaborar per poder-se moure pel món i enfrontar-se als problemes que aquest els ha anat plantejant. Aquest discursos els han servit per adaptar-se cada cop millor i tenir respostes més o menys adients. Peròtambé hi ha discursos sobre les coses imaginàries, com llegendes, les faules, els contes o novel·les, que no busquen la veritat ni expliquen ni prediuen res, que només intenten entretenir-nos i alliçonar-nos.
Tractarem discursos sobre les coses reals, sobre la realitat, és a dir, els discursos que tracten de coses i fets, del que podem veure, sentir i tocar. Aquest tipus de discurs rep també el nomd’interpretació de la realitat. Un discurs interpretatiu de la realitat és qualsevol narració (oral o escrita) que tracta sobre el que hi ha, explica el que passa (o ha passat) i intenta preveure el que passarà. Per justificar la veritat de les seves afirmacions, els discursos interpretatius de la realitat sovint aporten raons.
Els discursos interpretatius de la realitat que s’han donat al llarg dela història són els discursos mític, filosòfic i científic. Tots són racionals, ja que donen raons naturals per interpretar la realitat.
En el discurs mític considera que, en els orígens, en les relacions i en les finalitats de tot el que passa, hi ha intervingut o hi intervenen éssers sobrenaturals. El discurs filosòfic abunden més les explicacions naturals sense tenir que intervenir l’acciód’éssers divins o sobrenaturals. El discurs científic també explica fets naturals però destaca pel rigor i precisió a l’hora descriure parcel·les de la realitat, així com per l’afany de comprovació de les seves afirmacions.
Una característica d’aquests discursos és la pretensió de veritat; les afirmacions intenten assolir un saber autèntic que sigui digne de crèdit. Tant el discurs mític com el racional(filosòfic i científic) pretenen presentar una interpretació vertadera o versemblant de la realitat.
Tot discurs sobre la realitat, a més d’explicar-la i donar-li coherència i un ordre, està relacionat amb el poder, amb una pretensió de domini. Els humans no solament han volgut entendre i preveure el funcionament de la naturalesa, també dominar-la i canviar-la. Han procurat cercar l’ordre de lanaturalesa, les forces o les lleis que la regeixen, per tal d’actuar sobre la realitat natural i transformar-la en benefici seu.
L’ésser humà ha utilitzat els seus diferents discursos sobre la realitat amb la pretensió d’organitzar o controlar una societat d’una forma determinada. Aquests discursos han servit també per dominar socialment, per establir i justificar un estat social de coses. (coml’esclavatge o les diferències entre homes i dones, s’han considerat lleis divines o naturals invariables).
Metadiscurs: discurs sobre discursos. Discórrer sobre les reflexions que s’han fet de la realitat.
Discurs mític:
Els mites són relats sobre déus o éssers sobrenaturals que intervingueren en fets extraordinaris esdevinguts en un temps indeterminat o en el principi del temps, però sempre foradel temps històric humà. Acostuma a relatar una història sagrada o un esdeveniment excepcional que va tenir lloc en l’origen dels temps. Estan íntimament unides a la història dels humans i del seu destí. La seva funció és explicar com va sorgir una realitat total o un fet concret; una espècie animal o vegetal, una muntanya, una institució humana. Un mite és una narració vertadera,...