Filosofía - Vocabulario De Hume

Vocabulari de Filosofia: Hume
- Sentiment: instint natural que es regeix per les passions i que ens fa distingir el que és bo del que és dolent, depenent del plaer o dolor que ensprodueix. - Raó: facultat que ens instrueix sobre les tendències útils o pernicioses de les qualitats i accions i assenyala les seves conseqüències beneficioses per a la societat iper al possessor. - Associació d’idees: disposició natural de la imaginació per la qual la nostra ment tendeix a relacionar idees, i com a conseqüència, la presència d’una idea a lanostra ment comporta l’aparició d’altres idees. - Hàbit: Mode de procedir por la repetició de actes iguals o semblants, pràctica, costum. - Objectes considerats en abstracte:Intuïcions o hipòtesis que tenim por certes. - Inferència: Deduir quelcom partint de alguna cosa, argumentació. - Demostració: Proba de quelcom. Comprovació por fets certs d’un principio oteoria. Finalitat de la deducció. - Contigüitat: un dels tres principis d’associació, que consisteix en vincular idees per la seva proximitat espaial o temporal de les connexionscorresponents. - Substància: suma o conjunt de qualitats essencials y accidentals, de manera que si aquestes desapareguessin no existiria la substància com a tal. -“Qualitats ipercepcions particular”: Impressions mitjançant les quals formem una idea simple o complexa. - Bellesa moral: aquella que evoca uns sentiments sobre quelcom, es dir si quelcom agrada o no, noes pot ensenyar. - Bellesa natural: aquella que està en la raó y que es per a tots igual, es pot ensenyar, la estètica. - Humanitat: Capacitat que determina las preferències por lascoses útils y bones. - Simplicitat: característica de les idees que necessiten una experiència prèvia, que no admeten divisió ni separació y que corresponen a una impressió.