Filosofía

|Coneixement |Home |Déu |Món / Realitat |Causalitat |Ètica |Teoria Política |Crítica | |Plató
Dualisme
|Dualitat coneixement sensible / Coneixement Intel·ligible. L’autèntic coneixement és el de les Idees, a les quals s’hi accedeix per 4 vies:
1. Amor (al saber)
2. Record (Reminiscència)
3. Dialèctica (Noesi)
4. Purificació (via ètica)
Simbologia: Mite de la Caverna, Símil de la Línia,Esclau de Menó
|Ànima accidentalment encarnada en un cos, esperant la seva purificació per mitjà de la pràctica de les virtuts. Passa per 3 etapes:
1. Ànima Concupiscible
2. Ànima Irascible
3. Ànima Racional
Simbologia: Mite del Tir Alat, Mite de Er.
|Plató no parla d’un Déu en sentit religiós, sinó que utilitza la figura del “Demiürg”, una entitat que té la funció “d’ordenar” la realitati l’univers. En general, rebutja la religió homèrica (l’antropomorfisme de les deïtats gregues) i opta per una visió abstracta de la perfecció (la suprema idea del Bé, que després serà assimilada al Déu del Cristianisme). Cal no oblidar també que el seu mestre Sòcrates fou condemnat, entre altres càrrecs, per fer burla dels déus.

|Món sensible: (el podem veure i tocar), és el món de lamatèria, sotmès a un canvi permanent i constant. És el món d’Heràclit.

Món intel·ligible: El món no material o intel·ligible (només el podem pensar) és el món de les formes pures, o IDEES, l’autèntica realitat, perquè és perfecta i no canvia mai. És el món de Parmènides. Fa possible el món sensible, ja que les coses materials només són còpies de les Idees (Participació). La ciència, l’ètica i lapolítica es basen en les Idees immòbils i estables.
Simbologia: Mite de la Caverna
|Les idees són la causa que dóna existència, ordre i sentit a tota la realitat, tant material com intel·lectual. En el món material, per exemple, la idea de bellesa és la causa que fa que busquem les coses belles. La idea de veritat és la causa que ens porta a fer el bé i a no trobar sentit a les males accions. L’afanyde perfecció dóna sentit al món i “justifica” la nostra existència.

|Entesa com a pràctica de les virtuts corresponents a cada part de l’ànima:
1. Moderació (Ànima Concupiscible)
2. Valentia (Ànima Irascible)
3. (Prudència)
Ànima Racional
El “premi” per a una vida virtuosa és ascendir en l’escala de les ànimes en una vida futura: Reencarnació.
El càstig és mantenir-se en el mónimperfecte o descendir en l’escala de les ànimes, si s’ha estat desenfrenat, covard o imprudent.
Simbologia: Mite de Er. |-Comunisme aristocràtic. Teoria del Filòsof rei: només els filòsofs poden governar, perquè només ells han contemplat la idea del bé. Utopia aristocràtica: només governen els millors, els excel·lents. Divisió de la societat en tres castes impermeables: productors, militars i governants(filòsofs). Abolició de la família. Igualtat home-dona. Estat Màxim.
. La saviesa, criteri que legitima a qui ha de governar (el filòsof). |Karl Popper denuncia la utopia de Plató per ser una “societat tancada”, enemiga de la democràcia, no respectuosa amb les llibertats individuals. Totalitarisme: l’estat platònic ho controla tot, no hi ha vida privada, no es pot discrepar.

| | |Coneixement|Home |Déu |Món / Realitat |Causalitat |Ètica |Teoria Política |Crítica | |Aristòtil


Monisme
|Defensa del coneixement sensible, combinat amb la raó: no hi ha res a l’enteniment que abans no hagi passat pels sentits. La ment és una “tàbula rasa” quan neixem. Un cop l’enteniment rep la informació que prové dels sentits, la converteix en coneixement general gràcies a l’abstracció(conceptualització) i al llenguatge. |Monisme Antropològic: cos i ànima són una unitat substancial inseparable. El cos és la matèria i l’ànima és la forma. Quan l’ànima mor, el cos també. |Motor immòbil: causa de totes les causes: fa que la natura sigui principi de moviment. El canvi s’explica per la teoria de la potència i l’acte. La forma actualitza l’ésser, mentre que la matèria de l’ésser es vincula...