filosofía

Una cosa sembla clara: a diferència dels animals, que consumeixen la seva vida vivint-la, ocupats tot el temps a preocupar-se els mitjans de subsistència, elshumans no ens acontentem amb viure sinó que necessitem trovar sentit a aquest viure.
Els animals viuen submergits del tot en un present fet de necessitats quecal satisfer per seguir vivint, d’estímuls que desencadenen respostes tan apropiades com previsibles. Nosaltres, per contra, no acabem d’acomodar-nos mai en elpresent, no ens hi sentim del tot bé, i sovint ens veiem estirats capa enrere.
El fet de no disposar d’un repertori previ de respostes als reptes que se’nspresenten ens obliga a usar la intel·ligència per crer-ne de noves.
Aquesta indeterminació que ens obre a múltiples possibilitats sense tractar-nos cap porta rep elnom de llibertat.

Una de les diferències fonamentals entre la nostra espècie i les atres és la actitud amb la què ens enfrontem a la realitat que ens envolta.Els animals s’hi enfronten amb una actitud pràctica: el seu interès pel món acaba allà on acaben les seves necessitats.
Els humans, en canvi, no veiem enrealitat únicament un mitjà de subsistencia o una Font de perills, sinó un món ple de misteri i de interrogants.
En deinitiva, és el distanciament entre l’home i elseu medi allò que permet l’aparició d’una nova forma de relacionar-nos amb la realitat. D’aquesta nova manera de mirrar el món en diem actitud teórica ocognoscitiva, una actitud que pel que sembla és exclusiva de la nostra espècie.
Cla que entenguis, però, que en els orígens la teoria era inseparable de la pràctica.