Filosofía
Stuart
Mill.
“Sobre
la
llibertat”.
Cap.
IV
2.
“moralitat
privada”:
comportament
que
només
afecta
a
l’esfera
particular
o
individual;
espai
lliure
de
la
ingerència
pública.
“desaprovació
moral”:
reprovació
o
crítica
pública
(sigui
dels
poders o
majories
socials)
a
un
comportament
individual
donat.
3.
John
Stuart
Mill
separa
amb
claredat
l’esfera
on
la
col•lectivitat
pot
intervenir
i
l’àmbit
privat,
on
ningú
no
podria
fer
ús
de
la
coacció
social,
ja
sigui
institucional
o espontàniament.
JSM
vol
assegurar
així
un
espai
propi
perquè
l’individu
pugui
auto
desenvolupar-‐se,
en
el
ben
entès
que
aquest
ús
de
la
llibertat
personal
no
suposa
un
perjudici
per
als
altres.
Segons
JSM,
aquest
espai
(la
llibertat
individual) és
una
de
les
característiques
més
genuïnes
o
pròpies
de
les
societats
civilitzades
modernes:
és
el
seu
signe
de
distinció.
No
hi
ha
progrés
social,
pròpiament
dit,
si
no
hi
ha
un
espai
per
a
la
peculiaritat
individual;
el
dret
a la
diferència
ha
de
ser
consubstancial
a
la
democràcia,
ja
que,
segons
JSM,
les
democràcies
basades
en
el
poder
de
les
majories
corren
el
risc
permanent
d’anorrear
(suprimir)
la
llibertat
individual,
ja
sigui
de
forma
més
o
menys
evident o
més
o
menys
subtil,
mitjançant
els
poderosos
mecanismes
de
l’opinió
pública”.
L’obra
“Sobre
la
llibertat”,
publicada
el
1860,
cal
situar-‐la,
d’una
banda,
en
un
context
filosòfic
dominat
per
doctrines
com
les
de
Hegel
i
Comte. Cadascuna,
i
a
la
seva
manera,
l’individu
queda
reduït
i
subordinat
als
interessos
del
TOT
(Estat),
tot
seguint
unes
corrents
històriques
inexorables
o
imparables
on
l’individu
no
pot
intervenir
en
el
seu
destí.
D’altra
banda,
JSM
n’és
conscient del
creixent
poder
dels
estats
i
de
les
“opinions
públiques”
de
les
anomenades
classes
mitjanes
que
exerceixen
un
control
més
o
menys
directe
en
els
gustos,
en
les
peculiaritats
individuals
dels
ciutadans.
El
perill
d’uniformització
per
a
JSM és
el
risc
més
seriós
que
les
societats
del
futur
hauran
de
fer
front
tard
o
d’hora.
Aquest
diagnòstic
també
es
veu
influït
per
l’obra
d’Alexis
de
Tocqueville,
sociòleg
francès,
la
descripció
del
qual
sobre
la
vida
institucional
i quotidiana
dels
Estats
Units,
arribarà
a
tenir
un
fort
impacte
en
alguns
cercles
intel•lectuals
europeus.
Segons
Tocqueville,
la
societat
nordamericana
marca
la
pauta
social
del
que
arribaran
a
ser
després
les
altres
societats
modernes
(europees):
La...
Regístrate para leer el documento completo.