Filosofía

FILOSOFIA
T.1 – EL SABER FILOSÒFIC I EL SABER CIENTÍFIC I ALTRES MODELS DE SABER
1- ORIGEN I NATURALESA DEL SABER FILOSÒFIC
1.1- ACTITUD RACIONAL DAVANT LA REALITAT
La paraula “filosofia” prové del grec i significa literalment “amic o amant (filos) de la saviesa (sofia)”. Així doncs, etimològicament, la filosofia consisteix en el desig de conèixer.
Aristòtil comença afirmant en una deles seves obres la Metafísica que “tots els homes desitgen per naturalesa saber”. Les paraules d’aquest pensador grec del S.IV a.C. sintetitzen una de les funcions principals que fan possible el saber filosòfic. Es tracta “efectivament” del desig de saber, de la inquietud per conèixer de qualsevol ésser humà que el duu per la seva mateixa manera de ser a preguntar per sí mateix i per tot el quel’envolta.
Aquesta actitud davant la realitat només és pròpia de l’ésser humà; és una capacitat esencial de l’home. L’ésser humà adopta una actitud interrogativa davant del que l’envolta.
La pregunta amb què es comença a filosofar és l’expressió d’un estorament que es produeix de forma natural. L’estorament o admiració és “adonar-se d’alguna cosa sense explicació”. Per exemple, l’eclipsi delSol o de la lluna va estorar als pensadors grecs.
Més enllà de les qüestions quotidianes o immediates, les preguntes filosòfiques abasten tot allò que l’home tant admira : el món, l’home, ell mateix.

1.2- ORIGEN HISTÒRIC DE LA FILOSOFIA
La filosofia va aparèixer en un context històric determinat, concretament, a la Grècia Antiga(S.VI a.C.). Gràcies a una sèrie de condicions socials iculturals que ho van fer possible.
La filosofia apareix a partir de les següents característiques de caràcter econòmic, social i cultural que es poden resumir de la següent manera:
* Importància definitiva del comerç: les illes i les ciutats costaneres de Grècia prenen rellevància com a llocs d’intercanvi de béns i costums gràcies als contactes comercials entre els pobles de la Mediterrània.* La cultura grega era propícia per impulsar el desenvolupament intel·lectual de l’home. Recordem les importàncies que els grecs atorgaven a l’educació, a la formació literària (a través de l’ètica, de les tragèdies i de les comèdies) i en general, a la cualitat moral dels seus ciutadans.
* L’àgora o plaça pública es converteix en el centre cultural i polític de les ciutats gregues. Sireuneixen els ciutadans per discutir, alguns pertanyen a les classes acomodades que disposen de temps lliure per dedicar-se a aprofundir en els seus coneixements i investigar.
* A Grècia, l’home va adquirir una conciència real de sí mateix i de la seva racionalitat.

2- EL PAS DEL MITE AL LOGOS
La filosofia sorgeix com un tipus de pensament diferent i oposat al mitològic al voltant del S.VIa.C. amb els pensadors de l’Escola de Milet. Per aquesta raó, l’origen de la filosofia s’acostuma a caracteritzar amb l’expressió “el pas del mite al logos”.
Amb aquesta expressió es fa referència al fet d’abandonar gradualment al mite i substituir-lo pel logos(raó). Per tant, representa l’aparició del pensament racional i reflexiu que ocupa el lloc de les tradicionals explicacions mítiques.L’ésser humà s’acosta a la natura intentant trobar explicacions del que passa que no apel·lin als capriciosos i arbitraris desigs dels Dèus sino a explicacions que surgeixen bàsicament de l’observació de la realitat i de la reflexió racional.
| MITE | LOGOS |
TIPUS D’EXPLICACIÓ | -Imaginativa i fantàstica.-Basada en les vicisituds de dèus i herois.-Tradicional i acrítica | -Racional-Basada encauses naturals extretes de l’experiència i observació.-Crítica. |
CONCEPCIÓ DEL MÓN | -Caótic i arbitrari ja que no està sotmès a cap llei fixa. | -Ordre permanent en el món atès que està regit per lleis fixes i estables. |

CARACTERÍSTICA DEL MITE:
* Recorren a personatges llegendaris (déus i herois de l’Olimp).
* Són relats imaginatius o fantàstics. No són racionals ja que no es...