Filosofia 2 batx 1r triimestre

FILOSOFIABLOC 1: LA FILOSOFIA ANTIGATema 11: PLATÓ (428/427 – 348/347) |

Pels grecs, el tret + identificatiu i propi de l’ésser humà és la paraula (logos). Tots els animals tenim ànima. La paraula permet dir tot allò que vol, i constitueix la realitat humana, la nostra realitat.
El mite és un pensament concret i senzill, i fàcil de memoritzar. No es discuteix, perquè s’escoltava senseinterrompre.
Els grecs van recollir l’invent de l’escriptura i em van començar a utilitzar. Això, entre altres coses, va influenciar en el naixement de la filosofia, JA NO ES PASSA A DEPENDRE DE LA MEMÒRIA.
Com que el pensament es podia escriure, està grabat i pot ser més abstracte.
Es veu reflectida la capacitat de reflexió i argumentació. Sense l’aparició de l’escriptura la filosofia no seriapossible.
LA LÒGICA DEL MITE ÉS LA LÒGICA DE L’ARGUMENTACÓ.
Escriptura el pensament es fa OBERT i CRÍTIC
La religió grega era una religió política

* HERÀCLIT (s.VI – V aC)
* PARMÈNIDES (s.VI-V aC)
* PITÀGORES (aprox. 570-486 aC)
Els filòsofs grecs, els presocràtics, busquen el principi de la natura.
Natura = la totalitat del que apareix, del que es mostra.
En el grec antic no hihavia el verb existir, no hi havia distinció entre ésser i existir, tenen per la naturalesa com la totalitat del que hi ha.
Busquen el principi de la natura:
* ARJÉ
* El que és fonament
* El que dóna raó
* És allò que fonamenta la manera de ser les coses. Les coses són com són perquè hi ha un fonament.
. Tasca del filòsof desvelar aquest principi que constitueix un fonament queexplica perquè allò és de la manera que és.
* Tots buscaven a través de la mateixa natura aquest principi i això els distanciava del MITE
Els filòsofs no es posaven d’acord en aquest principi, els presocràtics són ORIGINARIS (perquè són els primers, inauguren una nova manera de pensar) i ORIGINALS (van introduint un llenguatge molt més abstracte per argumentar)
Plató ” CRÀTIL” seguidord’Heràclit, deixeble preferit
HERÀCLIT: |
“aquell que domina la paraula, descobreix que els fets són esdevenidors, tot flueix, no podem establir res amb certesa i seguretat. Hi ha un pur ESDEVENIR. Darrera d’aquest constant fluït, hi ha una llei, que és
l’HARMONIA DELS CONTRARIS”
diu que no és possible determinar res si a la vegada no determinem el seu contrari. No és possible determinar lalletjor si no determinem la bellesa.
Una cosa fetermina i és determinada per l’altre
DIALÈCTICA : contraposició entre contraris, perquè manté l’equilibri, ordre, per això parla d’harmonia.
Aquesta llei s’identifica amb el FOC sempre està en moviment, transforma allò en el seu contrari.
CRÀTIL : no podem saber mai com són les coses perquè canvien constantment, deia que hi ha un canvi constantPARMÈNIDES: |
Plató inventa un diàleg:
Sòcrates té un diàleg amb Parmènides, en el què Parmènides vol ridiculitzar a Sòcrates. Plató inventa aquest diàleg per fer una crítica a la seva pròpia filosofia.
Parmènides:
* Desenvolupa la seva barrera filosòfica al sud d’Itàlia. Va escriure la seva obra en forma de poema (homèric). Ho va fer per exposar la seva filosofia.
Introducció: parla comsi el que escriu fos per la seva inspiració. Explica que dues se li van aparèixer i el van conduir en la presència de la justícia, que li va oferir 2 camins:
* Camí de la veritat (via de la raó)
* Camí de la confusió, el parè (via dels sentits)

* “si fem servir els sentits, si ens guiem pels sentits, els sentits mostren que tot canvia, però si enlloc de fer cas als sentits li fem casa la RAÓ, demostra que el canvi és indispensable
L’ÉSSER ÉS = EL NO ÉSSER NO ÉS
L’ésser és etern, idèntic, únic, necessari, limitat. El no ésser no és, el no res no existeix.
ÉSSER |

* ÚNIC es pot diferenciar, nomès hi ha un
* ETERN hi és des de sempre per sempre, si no és etern, la començat a ser. Si ha començat a ser vol dir que abans no hi havia res, és a dir, hi havia el...