Filosofia 2n batx.

1. L'ORIGEN DE LA FILOSOFIA: ELS PRESSOCRÀTICS, SÒCRATES I ELS SOFISTES
1. El pas del mite al logos
La filosofia occidental va nèixer a Grècia entre el segle VII i VI a.C. Abans que aparegués la filosofia, els pobles grecs eren agrícoles, guerrers i aristocràtics. El caràcter agrícola dels pobles els feia sedentaris i autosuficients, i la generació dels seus excedents permetia obrir la portaal comerç entre els diferents pobles. El caràcter guerrer dels pobles era comú arreu i era governat pels millors, que eren aquells que aconseguien sobreposar-se mitjançant el poder econòmic o físic. Aquesta situació va legitimada per una tradició aristocràtica basada en la mitologia, ja que es creia i es defensaven les conductes divines d'aquesta mitologia grega que va ser transcrita per Homersegles abans.
Abans de la filosofia hi havia el conegut com a Mite, que ha arribat fins els nostres dies, i on s’expliquen coses o fets no racionals de la realitat mitjançant històries de déus, homes i herois. Els mites tenen a veure amb una determinada cultura o tradició per unes raons pròpies. Un exemple de Mite és el de Eco i Narcís.
Posteriorment va néixer el Logos, que vol dir raó, lleifísica i discurs, i que vol explicar els mateixos fenòmens però mitjançant la raó, per tal de cumplir un acord de justícia entre les diferents cultures. El Logos va esdevenir una explicació del món que finalment desembocà en la filosofia.
1.2 Els pressocràtics
Al segle VI a.C. hi ha el Presocràtics, uns pensadors que volen conéixer la natura (Phisis), però es troben amb un obstacle, i és que lanatura és difícil de conéixer a causa de la seva dinàmica cambiant. Els pressocràtics creuen que la natura és un conjunt d'elements contraposats: llum/foscor, vida/mort...Per això, intentaran trobar allò inalterable a tot arreu, allò que existeix des d’un principi i hi serà sempre, l’Arkhé, per tal d'aconseguir fer ciència.
Els pressocràtics es divideixen en Monistes i Pluralistes segons siconsideren l'Arkhé com un sol element o com la combinació de diversos elements.


1.2.1. Els Monistes
· A l'escola de Milet, Tales afirma que l'Arkhé és l'aigua perque és l'únic element que trobem en els tres estats de la matèria i estableix una relació entre l'aigua, la terra i la vida.
· Anaximandre considera que la natura és la contraposició del elements (foscor/claror, vida/mort) i que per tal detrobar un Arkhé crea un element que no té cap de les qualitats del món físic, un element il·limitat i indeterminat sense límits que anomena Apéiron i que entén com l'inici de tot.
· Anaxímenes considera que l'Arkhé és l'aire, que és un element físic percetible i alhora indeterminat.
· Pitàgores considera que l'Arkhé és el número entès fisicament i no des d'un procés mental, sinó des d'unaperspectiva geomètrica de l'espai. L'escola pitagòrica creia en la transmigració de l'ànima.
· Heràclit defensa que la physis és dinamisme, canvi i moviment i per tant, considera que el foc és l'Arkhé, perque comparteix aquestes mateixes característiques. Tot i així considera que sota els canvis existeix un logos, una raó i que la natura és harmonia creada a partir de la dialèctica, que es basa en lacorrecta oposició dels contraris naturals. "Mai no ens banyarem en el mateix riu"
· Permènides creu en la raó (Epistéme), que no és opinable i que ens porta al coneixement, ja que segons ell, els sentits (Doxa) són pura opinió i no aconseguiran que ens posem d'acord.
Parmènides afirma que la physis i l'Arkhé és l'ésser. Aquest filòsof defineix l'ésser com allò que és, i el no ésser com allò queno és i diu que allò que és, és únic, etern i infinit. Si entre ésser i ésser trobem el no ésser ( que no existeix ), tot és un mateix ésser. Parmènides nega el canvi i afirma la immutabilitat de la realitat.
· Zenó, deixeble de Parmènides, pretèn demostrar que el canvi i el moviment és paradoxal, que no és ni existeix, ja que són els sentits qui ens enganyen. Zenó explica la innexistència del...