Filosofia, agustí d'hipònia

Filosofia i religió: Agustí d’Hipònia

La religió romana primitiva

La religiositat primitiva dels romans es caracteritzava per la tendència a creure que les més petites accions o esdeveniments de la vida estaven presidits per una força o voluntat divina a la qual anomenaven numen.

Una divinitat o numen feia possible cadascun dels moments de la vida d’una persona. La visió del món delsromans era la d’assolir la pau amb els déus.

Religions monoteistes

Judaisme i cristianisme representen el descobriment d’una civilització molt diferent. El monoteisme d’ambdues religions era incompatible amb un Estat en què el fet diví estava infinitament fragmentat i on l’emperador era com un Déu.

Neoplatonisme

Associació filosofia grega ( platònica) i religió jueva.

Plotí, recollíelements de les religions mistèriques i del platonisme, creà una filosofia coherent i vigorosa, anomenada neoplatonisme, que esdevindrà punt de referència de St.Agustí.

Plotí parla d’un món etern ple de llum més enllà del nostre. El món quotidià no oferia cap esperança. Considerava que l’estoïcisme no era una garantia de felicitat. Pensava que només en la reflexió sobre el més enllà s’arribaria ala felicitat.

Plotí presenta la teoria e les emanacions. Déu és l’U, l’absolutament transcendent. Ell és la font d’on tot emana. De l’U emana el Nous o Intel·ligència, una realitat que conté totes les Formes o Idees de l’Univers. D’aquesta intel·ligència brolla l’Ànima, una realitat bifront, mira cap amunt ( cap a la intel·ligència de la qual brolla) i una cara que mira cap avall ( cap a laNatura).

Totes les ànimes individuals seran emanacions d’aquesta Ànima còsmica. A l’altre extrem de l’U hi ha la darrera emanació, l’oposat, el negatiu, la matèria, l’element més baix del cosmos: a privació de llum.

Així que l’ésser humà ha d’iniciar un camí de retorn cap a l’origen de tot; cap a l’U, ha de seguir un procés de purificació ( katarasis), si s’assoleix permetrà l’èxtasi, la unióamb Déu.

L’ànima humana segueix un camí des de la foscor cap a la màxima esplendor: la visió del focus.

El sorgiment del cristianisme

Els cristians menyspreaven les categories socials ( un esclau era considerat com un ésser humà lliure), rebutjaven la vida militar i afirmaven que tots els éssers humans han d’estimar-se els uns als altres. Aquestes creences xocaven amb una societat quebasava gran part del seu poder polític i econòmic en les conquestes bèl·liques i el treball no remunerat dels esclaus.

Sant Agustí

Acaballes de l’Imperi romà d’Occident. Es feu adepte del maniqueisme. Aquests, defensaven dos principis:

El principi del bé i el principi del mal. Defensaven, un rígid dualisme, en el qual dos déus, el de la llum i el de la foscor lluiten per imposar-se.Posteriorment acceptà una altre opció: l’escepticisme. L’obra de Sant Agustí és el pont en un món a les acaballes i el món medieval, ell n’establirà les bases.

-Procés de degeneració de les filosofies hel·lenístiques.

-Aparició filosofia de qualitat, Plotí.

-Aparició del pensament cristià

-Ràpid esfondrament del món romà.

Demarcació entre neoplatonisme i cristianisme

Obra Confessions:Abans de convertir-se al cristianisme pensava en clau neoplatònica i que, posteriorment, va veure la necessitat de fer entendre a tothom la gran diferència que hi havia entre ser neoplatònic i cristià.

Sant Agustí explica que malgrat que la filosofia neoplatònica ens parla de Déu, i que tot procedeix d’Ell, el procés d’emanació des de Déu fins a la natura és descrit pels neoplatònics com unfet necessari i sense Déu.

Creu que Déu no es desborda, sinó que crea el món del no-res en un acte absolutament lliure i amorós. Sant Agustí afirma que els filòsofs no cristians sovint aconsegueixen adonar-se que hi ha un Cim gloriós, però que estan cecs davant del camí.

[pic]

Raó i fe

Sant Agustí es pregunta com arriba l’ésser humà a les més profundes veritats.

Ho fa des del...