FILOSOFIA Amor Platònic

Claudia Fernández Cabezas 1r Btx B

DEFINICIÓ I OPINIÓ ‘’D’AMOR PLATÒNIC’’
Amor platònic és unaexpressió que pretén referir-se a la filosofia que va tenir Plató del amor. Però normalment es tendeix a que aquesta expressió es refereix a un amor ‘’no correspost’’; aquestavisió és errònia des del punt filosòfic perquè no es reflexa la concepció platònica del amor. Per Plató aquest només s’assoleix a través de persones del mateix gènere (home ahome i dona a dona). Plató creu que l’amor és la motivació o l’impuls que ens porta a intentar conèixer i contemplar la bellesa entre sí. Aquesta orientació es produeix en unprocés gradual que comença amb l’apreciació de l’aparença de la bellesa en una persona (per exemple, la purament física), continua amb la bellesa física en general, desprésavança cap a l’apreciació de la bellesa espiritual (la del caràcter, la de l’ànima), la de la bellesa de les lleis i de les costums en la societat, la que es troba en les artsi les ciències, etc. Tots aquests passos es superen finalment fins assolir el punt culminant del procés: el coneixement apassionat, pur, i desinteressat de l’essència de labellesa mateixa, que es manté incorruptible i sempre igual a si mateixa, el coneixement ideal de la bellesa en quant és l’únic que és bell en si mateix i per si mateix, allòés la causa de que tot lo bell sigui bell. En això consisteix la ‘’idealitat’’ del amor platònic: no en tenir un amor inassolible, sinó en estimar les formes o idees eternes,intel·ligibles i perfectes. L’autèntic amor per Plató no és el que es dirigeix a una persona, sinó el que s’orienta cap a l’essència transcendent de la bellesa en si.