filosofia catalan

­­­­­­PLATÓ:
El seu vertader nom era Aristocles, però era conegut com Plató per la seva ample esquena. Va néixer a Atenes l’any 427 i va morir a la mateixa ciutat 347 aC. Pertanyia a una família aristocràtica. Parents de la mare eren dos  dels trenta tirans que propiciaren el cop d’estat contra la democràcia l’any 404: Càrmides i Crítias. La seva educació va corre a càrrec del filòsofheraclitià Cràtilo i després es va fer deixeble de Sòcrates, el seu veritable mestre al que va posar com a protagonista de la majoria de les seves obres.
Després de la seva mort, condemnat per la democràcia restaurada (motiu pel qual Plató mai va a tornar a confiar en un règim democràtic) es va dedicar a viatjar per Egipte i pel sud d’Itàlia a on va conèixer el pitagorisme que influí poderosament en laseva filosofia. També es va fer amic de Dion a Siracusà que era nebot el tirà Dionís I. A través del seu amic va intentar per tres vegades dur a la pràctica el seu projecte polític, però primer Dionís I i després el seu fill Dionís II ho varen impedir
Després del primer viatge va fundar l’acadèmia a Atenes que perduraria fins l’any 529 dC. En ella Plató va ensenyà durant tota la seva vida i vatrasmetre de viva veu el seu autèntic pensament que no va deixar per escrit per por a les deformacions i males interpretacions. Això no vol dir que les obres publicades ofereixin una idea contrària. Més bé són obres destinades al gran públic a on explica les seves idees d’una forma comprensible per tothom
TEORIA DE LES IDEES
A continuació es reprodueix, parcialment, l’explicació que feia C. TejedorCampomanes al seu llibre de text de 2n de Batxillerat, Història de la filosofia publicat per l’editorial Cruïlla  a 1999, pàgs. 46,47.
(...)  què són les Idees per Plató? ËS difícil de dir, perquè encara que és la seva teoria fonamental, enlloc l’explica d’una manera completa i sistemàtica, i a més la va sotmetre a modificacions contínues, revisions i fins i tot  autocrítiques. El que sí quedaclar és la intenció: paraules com ara justícia, bondat o bellesa no poden ser tan sols paraules que tinguin el significat que cadascú  els vulgui donar (relativisme dels sofistes). Han de representar alguna cosa en si, i no tan sols per un mateix. D’aquesta manera, la paraula justícia ha d’expressar el que és la Justícia en si mateixa; o dit d’un altre manera, la Idea de  la justícia...
Plató deixaentendre que les idees posseeixen una realitat independent respecte del nostre pensament: la Justícia, per exemple, és el que és, independentment del que n’opinen. I la nostra opinió sobre la  justícia estarà equivocada si no expressa el que la justícia és en si mateixa. Podem entendre això –potser!- si tenim en compte la influència que va tenir la matemàtica pitagòrica  en Plató. Plató s’haviadonat que quan els matemàtics traçaven la diagonal d’un quadrat no pensaven en un quadrat qualsevol, sinó en el Quadrat en si. A més, pensaven que el que és el Quadrat no és una cosa opinable, ja que el quadrat és el que és independentment del que se’n pensi i que hagi estat descobert o no. Doncs bé, Plató va pensar que passava el mateix amb la Justícia o la Bellesa. La Justícia i la Bellesa tenenla mateixa realitat que el Quadrat. I de la mateixa manera que tan sols el matemàtic coneix el Quadrat i els seus teoremes, tan sols el filòsof coneix la Justícia i la Bellesa, i altres idees semblants.
Per descomptat, les Idees no  són coses que es puguin veure; únicament la intel·ligència les “veu”. Per això  s’anomenen Idees, etimològicament visions, en el sentit d’una cosa que “es veu (odescobreix)” gràcies a la intel·ligència. Aquest és el gran descobriment de Plató: haver comprés que – més allà del Món visible i material de les coses corpòries, únic món dels presocràtics -  hi ha el Món intel·ligible d’entitats immaterials: les Idees.
L’aspecte fonamental de la teoria de les Idees és el caràcter normatiu i fins i tot, utòpic. Les Idees no representes el que les coses o les...