Filosofia de Aristòtil

ARISTÒTIL

La crítica de les idees.
La teoria de les idees parteix de Sòcrates que volia definir l’essència de les coses, trobar la seva definició universal. Aristòtil diu que Sòcrates no atribuïa una existència separada a aquestes essències, però Plató si u va fer. Aristòtil no admet aquesta separació que fa Plató, És en aquesta separació on es concentren les seves crítiques cap a la teoriade les idees de Plató.
Aristòtil creu que per conèixer la realitat, hem d’investigar el món sensible i descobrir en ell l’essència de les coses, i no duplicar el món per explicar la realitat com fa Plató. Aristòtil creu que la teoria de Plató es una teoria impossible, segons Aristòtil, dir que les coses imiten els models eterns o idees del món intel·ligible, són tan sols metàfores poètiques queno expliquen absolutament res. L’altra dificultat trobada per Aristòtil a la teoria de Plató, es que aquesta es incapaç d’explicar el moviment, la constant transformació del éssers sensibles, per tant no poden ser explicat a partir dels models etern i immutables de la teoria de Plató.
En definitiva Aristòtil critica el dualisme de Plató, per Aristòtil l’essència d’una cosa, esta en la cosamateixa, i per trobar-la no calen idees immutables.



Metafísica (estudi de la realitat)

El títol de metafísica fou introduït per Adrònic de Rodes per tractar una ciència que Aristòtil anomena “Filosofia Primera”. La ciència que està més enllà de la realitat. Aristòtil la definia com la “ciència que estudia l’ésser en tant que ésser” i també com “la ciència dels primers principis i causes”. Lafilosofia primera tracta de el més universal. El resta de ciències que tracten l’ésser únicament des de un punt de vista concret com la psicologia, la química, la biologia, la física..etc), ell les anomena “filosofa segona”.
Per Aristòtil l’ésser, el que existeix realment, són els ésser individuals. Però existeixen diferents modes de ser, el que ell anomena Categories. Tot allò que existeix éssubstància i les coses que l’afecten, els “accidents”. La substància és la categoria fonamental, l’esser pròpiament dit, l’ésser individual; ttes les altres coses formes no són ja més que modificacions de la substància, accidents. Els accidents són les modificacions de la substància i no poden existir separadament si no és en una substància.

Aristòtil pren com a realitat la substància, es a dirl’ésser que percebem a partir dels sentis. Per el món físic com a realitat, contràriament a Plató, el qual pren com a realitat el món intel·ligible, el de les Formes o Idees, mentrés que el món físic el considera una simple imitació del món intel·ligible. Per tant, podem dir que les influència més predominant serà la dels presocràtics, els quals també estudiaven el món físic i cercant lo essenciald’aquest.

1)Teoria hilemòrfica. (dins de la metafísica)
La teoria hilemòrfica de Aristòtil afirma que les substància és un compost format per matèria i forma. La matèria és allò de què està fet un ésser (la matèria prima”els àtoms i això”) amb la capacitat de rebre formes, indeterminada i comú en totes les coses. La forma és l’essència de cada ésser, allò que determina la matèria, allò que fa quela matèria sigui una cosa o una l’altre. La matèria i la forma no son realitats separades, separades no existeixen.
A la teoria hilemòrfica és veu clarament la influència de Plató en Aristòtil. Ja que la forma seria l’equivalent aristotèlic de a idea platònica, però al contrari de Plató, el qual situava les Idees en un món diferent al món sensible, Aristòtil situa la forma lligada a la matèria,la qual es troba en el món sensible i la que no és pot donar sense la matèria. Per Aristòtil no hi ha dos móns sinó un sol món, el món dels éssers, constituïts per la substància composta per matèria i forma i la resta d’accidents. D’aquesta manera queda superat el dualisme de Plató.

2) Potència i acte (dins de la metafísica)
Aristòtil utilitza els conceptes de potència i acte per tal...