Filosofia Descartes Activitats

Contexte de la Revolució Científica: il·lustra i comenta les diferències, problemes i solucions que plantegen els diferents models astronòmics: ptolemaic, copernicà, keplerià i galileà-newtonià.
Model astronòmic Ptolemaic
L’univers té forma esfèrica i un moviment giratori
La Terra, considerada com un tot esfèric, està situada al centre de l’univers.
A causa de les seves dimensions i de la sevadistància a les estrelles fixes, la Terra es comporta en front d’aquesta esfera com si fos un punt.
La Terra no participa en cap moviment.
Els planetes es desplacen en petits cercles, el centre del qual es mou, a la vegada, en una òrbita circular al voltant de la Terra.
Ptolomeu imaginà que, per tal d’explicar els moviments d’avanç i retrocés, que cadascun d’ells realitzava dos moviments circulars:cada planeta descrivia un petit cercle denominat epicicle, i el seu centre estava situat en la trajectòria d’un altre cercle major o deferent, com el centre de la Terra.
La diferència observada en la brillantor dels planetes es justificava admetent que algunes vegades es trobaven més a prop de la Terra i altres vegades més allunyats. El principal inconvenient d’aquest sistema està en la sevacomplexitat (es necessitaven més de 80 epicicles) i l’absència d’un procediment comú que expliqués els fenòmens observats, ja que els moviments de cada astre semblava tenir una explicació diferent. Aquesta teoria es va mantenir fins al s.XVI. Segons Copèrnic, aquest sistema complicava que es pogués ajustar la teoria amb les noves dades observacionals, així que, en paraules del propi Copèrnic, s’havia“engendrat un monstre”.









Model astronòmic Copernicà
La Terra no està en el centre de l’Univers. És un planeta.
En el centre de l’Univers està, immòbil, el Sol.
Els planetes, amb altres esferes que els transporten, giren al voltant del Sol segons el següent ordre: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter i Saturn.
La Terra està afectada per tres moviments: rotació, translació i un tercermoviment anual de l’eix de rotació terrestre amb objecte de mantenir-lo paral·lel a ell mateix.
L’esfera de les estrelles fixes és immòbil i està moltíssim més allunyada del que exigeix el geocentrisme, el qual explica que no s’observi paral·lelisme estelar.








Els principals problemes que es plantegen amb aquest model són:
- Si la Terra es mou, ha de fer-ho a molta velocitat, per tant, per què noho notem?
- Si la Terra rota, per què la força centrífuga no ens fa sortir disparats?
- Per què en la seva translació no perd la seva atmosfera?
- Per què no veiem els ocells i els núvols quedar-se enrere en el seu vol per no poder seguir a una velocitat tant enorme?
- Per què un home que fa un salt torna a caure sobre el mateix punt de partida?
Caldria una autèntica revolució de les idees de lafísica perquè les objeccions anteriors perdessin tot el seu pes. Galileu Galilei va ser l’home que va posar els fonaments d’una nova base de la ciència: la cinemàtica.

Model astronòmic de Kepler
Tot planeta segueix una òrbita ovalada al voltant del Sol, la qual s’anomena el·lipse. El sol es troba en un focus de l’òrbita el·líptica. (Així podia explicar la velocitat irregular d’un planeta en laseva òrbita).
Una línia imaginària que anava del centre del sol al centre de un planeta recorre sempre una àrea igual en un temps igual, el que indica que els planetes es mouen més de pressa quan estan més a prop del Sol.
El temps que necessita un planeta per fer un recorregut complet al voltant del Sol es el seu període. Els quadrats dels períodes de dos planetes són proporcionals als cubs de lesseves distàncies mitges al Sol.
Un dels principals problemes que va tenir Johannes Kepler va ser trobar la forma geomètrica “perfecta”, cosa que va intentar amb variacions del cercle. Finalment, amb les el·lipses va veure que eren les que més concordaven amb les dades obtingudes durant les observacions. Això contradeia amb un dels paradigmes pitagòrics que continuaven sent considerats com a...