Filosofia lenguaje

TEMA1_Nocions i problemas clau de la filosofía del llenguatge.
1_ALGUNS CONCEPTES BÀSICS.
Signes-exemplars: Quan considerem els signes com a entitats físiques. Ocupen un lloc concret en un momento determinat.
Signes-tipus: entitats abstractes que guarden certa relació amb signes-exemplars. Un signe.tipus pot ser exemplificat per diversos signes-exemplars.
Universal/particular  Universal(tot signe-tipus), particular (tot signe-exemplar.
LA RELACIÓ que es dóna entre un signe-tipus i un dels seus exemplars no té carácter físic. Però sí que en té de representacional. Un signe-tipus és representat per un signe-exemplar.
2_LES ACCIONS LING. I L’ÚS DE LES EXPRESSIONS DEL LLENGUATGE.
Les emissions d’expressions lingüístiques són accions lingüístiques.
Expressió: les lletres, lesparaules i les oracions (i successions d’aquestes) són expressions lingüístiques. Considerem expressions correctes les que les regles sintàctiques de la gramática sancionen com a signes, paraules o oracions.
Emissions: emissió oral, escrit,etc. D’un signe o expressió ling. mitjançant la qual l’expressió és usada per acomplir algún propòsit.
Les expressions ling. més importants són:
Lesoracions: mínimes unitats ling. amb les quals fem actes lingüístics. Són les unitats més bàsiques.
Les paraules: El signifícat d’aquestes és més bàsic que el de les oracions, tanmateix el significat d’una oració es determina composicionalment a partir del significat de les paraules que la formen.
3_ENUNCIATS, PROPOSICIONS I FORÇA EL·LOCUCIONÀRIA.
Enunciat: Per indicar oracions declaratives. Aquellmitjançant el qual fem afirmacions sobre com són les coses.
Proposició (i cont.proposicional): per parlar de diferències i semblances entres els significats de les oracions. Són entitats abstractes, significat d’un enunciat, vertadera si representa un fet del món,etc.
La noció de “proposició” ens fa permet referir-nos a allò que signifiquen dos enunciats quan tots dos comparteixen elmateix significat.
Força el·locucionària: Designa una part del significat d’una oració relacionada amb l’acte ling. que fem en proferir l’oració.
4_SINTAXI, SEMÁNTICA I PRAGMÀTICA:
Sintaxi: sanciona quines son les expressions ling més ben formades a partir de regles de la lgramàtica del llenguatge. No cal apel·lar als significar dels termes per descriure la seua sintaxi.
Semàntica: relacionsde significat entre el llenguatge i el món.S’ocupa del significat literal de les expressions. Específicament, s’ocupa de la referencia, veritat o significat, les quals són necessàries per entendre les relacions llenguatge-mon-parlants.
Pragmática: S’ocupa d’accions ling significatives que la semántica no ho fa competament. Explica com són posibles actes lingo en que aconseguim transmetre unsignificat mitjançant una oració d’una forma que la semántica no sap predir.
5_LLENGUATGE OBJECTE / METALLENGUATGE.
El llenguatge ens ajuda a parlar d’objectes i fets del món, però a voltes ens interessen objectes lingüístics (expressions del propi lleng.)
Cometes simples: per a construir noms d’expressions lingüístiques. Les cometes doblesper a construir el nom dels signes, al usar-se per aaltres propòsits USAREM les cometes simples.
Cursiva.
Signe usat: No apareix entre cometes, la contribució que fa és el significat habitual del signe.
Signe mencionat: apareix entre cometes simples, No aporta el seu significat usual.
Llenguatge objecte: Allò que és estudiat o investigat.
Metallenguatge: Mitjançant el qual conduïm la ivestigació.
6_EL SIGNIFICAT DELS SIGNES LINGS : NATURALO CONVENCIONAL?
L’expressió ‘significa’  la presencia d’algun tipus entre dues coses diferents.
Dues nocions semblen ser importants per a entendre la noció relacional de significat: representació i inferencia.
El significat que interessa a la filosofía del llenguatge és convencional o depén almenys de l’esxistència de convencions, de normes i de subjectes que saben interpretar-les.
7_...