Filosofia Medieval

Averrois (Còrdova 1126- Marràqueix 1198) va ser filòsof, metge i astrònom. Llegia les obres d’ Aristòtil, seguint aquestes, va intervenir en la relació entre religió i filosofia. En el seu llibreDestrucció de la destrucció de filòsofs, diu que la contradicció entre religió i filosofia és inexistent ja que són dues coses completament diferents. Això donarà lloc a el pensament de la doble veritat,la de la fe i la de la raó, mentre que la fe exposa la veritat de manera que tothom la pugui entendre, utilitzant per explicar-la l’al·legoria i la metàfora, la filosofia presenta la veritat d’unamanera inaccessible a segons qui. D’aquesta concepció provindrà, en el corrent de l’averroisme llatí, la teoria de la doble veritat, diu que tot pot ser veritat en religió i fals en filosofia o alcontrari.
Agustí d’Hipona
Segons la seva teoria de la veritat i del coneixement, el món, l’home i Déu són les bases claus en que es desenvolupa la seva teoria, orientada al descobriment de la veritat,finalista, ja que la seva fi és el descobriment de Déu.
En el seu opuscle Contra Acadèmics redueix la dificultat de la veritat en dues qüestions:
a) Si la veritat es pot conèixer.
b) Si éspossible trobar-la.
Considera que l’experiència ens aporta alguna certesa. Diu que els sentits poden ser falsos i enganyar-nos sobre la naturalesa del material, però no sobre la seva existència, jaque si dubtéssim d’ella no podríem fer-ho de la nostra.
Diu que la veritat és interior, per tant cal cercar-la al interior on troba altres bases, per exemple la veritat de les matemàtiques, la qual ésinvariable, no depèn dels sentits ni del subjecte, o els principis de la conducta, com el bé o la justícia, també invariables, tenen el seu fonament en Déu (Ésser etern), el qual descriu com un ésserinvariable i perfecte.
Per Agustí, l’origen d’això és una “veritat” que està per sobre de tot, aquesta veritat és la llum divina provinent de Déu, la qual ens il·lumina i ens aporta coneixements a...