Filosofia moderna

El príncep és una obra que tracta d’enfocar d’una altre manera la teoria política, es decanta i es basa sobre l'exercici d'EL PODER, ja que Maquiavel va definir a la política com una esfera d'acció en la qual predomina una activitat humana que consisteix en la lluita per l'obtenció de poder i el seu posterior manteniment. Aquesta obra va ser escrita quan Itàlia es trobava en crisi i dirigit aLorenzo de Médicis, fill de Pedro de Médicis, qui era un nou príncep a Florència d’aquí ve el nom de maquiavel•lisme, la paraula maquiavel•lisme significa arribar al poder amb els seus pensaments i reflexions profundes, i això transmet a la gent que senti cap als seus actes.que es refereix a l'astúcia i la intel•ligència a utilitzar per arribar al poder i conservar un regne sent, l'amor és massa breui els homes molt variables. Ser estimat pel poble, no convé ja que segur que això no dura, però tampoc ha de generar odi, ja que això és molt perillós i això s’aconsegueix mostrant virtuts i respectant.
En aquesta obra Maquiavel exposa que és un principat, classes i maneres d'adquirir, com han governar-se, com ha de conduir, com fugir dels aduladors, com mantenir-se al poder, perquè es perden,entre d'altres aspectes. En resum exposa l'art de governar en aquesta obra, amb un llenguatge tècnic i apropiat, amb una visió clara i realista de la política del seu temps que la va adquirir de 14 anys al servei de Florència.adquirir de 14 anys al servei de Florència.
En el Capítol II veïem que separa els prínceps hereditaris i els nous, és a dir, els prínceps hereditaris ve de la sang i de serhereu d'algun regne i els nous s'obtenen de la proclamació o en afegir un poble a l'Estat. El nou príncep va arribar al poder utilitzan armes i amb el seu valor. Arribar a ser un princep nou es molt difícil i es conservar-lo ja que si ets hereditari es molt més fàcil conservar-lo però clar, Un príncep hereu ha de mantenir una postura, es a dir, haurà de ser curós en no traspassar els paràmetresque ha bé van funcionar amb els seus antecessors i actualitzar el seu mandat amb el seu present, dels contrari podria perjudicar de certa manera el seu poder.
Pel que fa a l'els principats mixtos o afegits a un regne de major antiguitat, s'apunta la facilitat d'conservar si es parla la mateixa llengua i regeix la mateixa providència. En canvi, sí la nova adquisició conté algunes diferències dellenguatge, però semblants costums, haurà extingir l'anterior llinatge i no modificar, en el possible, les seves lleis i impostos. D'aquesta manera, el canvi de sobirà passarà gairebé imperceptible per als governats. Però, si el nou estat es diferencia en llengua, costums i constitució, les dificultats augmenten. Per mantenir el poder, Maquiavel suggereix que el príncep vagi a raure al nou terreny ique suprimeixi immediatament qualsevol indici de rebel•lió o descontentament. Les colònies al seu torn, són de molta ajuda per mantenir l'ordre i la vigilància del nou estat adquirit. A si mateix, el príncep ha d'esdevenir cap i protector dels regnes veïns -sobretot dels menys fortes- perquè fet i fet, es debilitin els regnes veïns i poderosos. Maquiavel posa als Romans com a exemple: de totes lesprovíncies que es van apoderar, les van poblar primer amb colònies, no van permetre que els regnes veïns augmentessin la seva força i no van deixar que alguna potència estrangera s'instal•li a les rodalies; sàviament van preveure que algú poderós, fent aliances amb els menys forts, pogués en un moment donat convocar una rebel•lió i destronar al creixent imperi. Sent una frase "El que ajuda a unaltre a fer-se poderós provoca la seva pròpia ruïna".
Més endavant Maquiavel fa ens explica sobre la classe de "assistents" que un príncep ha de tenir, és a dir les persones de confiança que es trobin per ajudar-lo a treballar. Hi ha dos tipus: uns que són elegits per gràcia i concessió: la seva provada lleialtat els permet ser escoltats i aconsellen al príncep a l'hora de governar i altres, són...