Filosofia Platon

FILOSOFÍA - PLATÓ
1. Plató
Neix el 427 aC a Atenes amb el nom Aristòcles (Plató era un sobrenom que significava
"ample d'espatlles"). Influït per l'escola Pitagòrica compra un gimnàs i l'anomena
Acadèmia (primer centre de formació política i intel·lectual). Escriu diàlegs com
Banquet, Fedó, República, i Fedre. Dirigeix l'Acadèmia fins a la seva mort al 347 aC.
1.1 Obra
L'obra de Plató espor dividir en quatre períodes:
1. Període de Joventut: influència socràtica, textos relacionats amb conceptes
importants de la cultura grega ( justícia, educació, saber, etc). Correspon a
aquest períodes obres com: Apología de Sòcrates, Critó, Protàgores, Trasímac,
Lisis, Càrmides i Eutifró.
2. Període de Transició: predomina la inquietut política, rebuig del domini del
més fort i lainjustícia. Obres com: Gòrgies, Menó, Eutidem, Hípies Menor,
Cràtil, Hípies Major.
3. Període de Maduresa. Concreta la teoria de les idees i la teoria de l'amor.
Exposa mites com: el destí de l'ànima, el cavall alat, les cigales, Er, etc.
Destaquen d'aquest període obres com: Fedó, Banquet, República i Fedre.
4. Període de vellesa / últims anys: Discuteix la seva pròpia teoria de les idees.Resdiscussió de la República. Obres com Lleis, Polític, Parmènides, Sofista i
més destaquen d'aquest període.
1.3 Influencies anteriors
Heràclit: Plató va admetre que tota la realitat està sotmesa a canvi incessant,
aquets realitat és un aparença, és el món sensible, s'alteren i es corrompen.
Pitàgores: importància de les matemàtiques i la geometria (món intel·ligible)
per arribar a la idea.Assumeix que el cos es una presó per a l'ànima i aquesta
pertany a un món superior al que pot retornar mitjançant la matemàtica i la
dialèctica (catarsis) purificació de l'anima.
Parmènides: Via de l'Opinió (doxa) - món sensible/via de la veritat (episteme) món intel·ligible. Característiques del esser de Parmènides per descriure les
idees, que defineix com úniques, eternes i immutables.
Anaxàgores:(nous)- realitat separada de totes les coses i causa eficient del
moviment. Antecedent del demiürg platònic. (Demiürg: artífex del món
sensible, mitjançant les idees ordena i forma la causa material, la qual era
caòtica però ja existia)
Sòcrates: Rebuig als sofistes, aplicació del diàleg i saber com a virtut.

2. Teoria de les Idees
Món Sensible: canvia constantment i ho percebem pelssentits, els objectes del
món sensible participen de les idees. És un món aparentment ombra del món
intel·ligible. No es troba la perfecció en les coses sensibles.
Món intel·ligible: univers ideal, caràcter universal, conté les idees immutables i
eternes que són la veritables realitat que constitueix el paradigma del món
sensible. Model del món real. Lliure de canvi, i es percep amb els ulls del'ànima. Valors ètics i estètics. Màxima perfecció en les idees.
L'origen de les idees es troba en el desig d'arribar a la perfecció de les coses sensibles.
Intenta imitar la idea en la seva màxima perfecció (arribar a la idea en sí). Com a
característiques, les idees són úniques, eternes, immòbils i incorruptibles.
2.1 Idea del Bé
El món de les idees esta jerarquitzat. A d'alt de tot trobemla idea del Bé en si. Aquesta
idea es de on prenen sentit els actes dels homes i el punt de referència de les altres idees.
Una de les característiques d'aquesta idea és que no necessita pressupòsit que la
justifiqui i és el fonament de tot ésser. Es la llum que fa visible els objectes del món
sensible.

3. El símil de la línea (graus del coneixement o ser)

El símil de la línea es eltrayecto que se ha de recorrer para llegar a la Idea del Bien. la
línea divide al mundo en dos partes: el mundo inteligible (la epistemeo ciencia), y el
mundo sensible (la doxa u opinión. A la vez produce una división en cada una de estas
esferas. Los entes del mundo sensible están divididos en dos tipos: las imágenes y los
objetos representados por esas imágenes, es decir las cosas mismas. A...