Filosofia plató

7. Explica en què consisteix el veritable coneixement per a Plató.
En Plató el coneixement és la funció de l’ànima. Tot coneixement digne d’aquest
nom és sempre considerat com una espiritualització: constitueix un procés de
millora (purificació) de l'ànima. L'ànima humana espiritualitza l’enteniment, i en
aquesta mesura és similar a la ment del déus i participa, doncs, de la naturalesadivina.
En Plató el coneixement és sempre explicat com un record o una reminiscència
(anàmnesi). Conèixer és reconèixer. La part més excel2lent de l’ànima aspira a la
saviesa perfecta que és la característica bàsica dels déus.
L'ànima prové del món de les idees: ha estat en contacte amb elles i les coneix;
però per recordar-les ha de fer un procés d'espiritualització. Cal tenir sempre
present quel’ànima no és matèria, ni pot ser entesa amb un pur criteri material.
L’ànima té una capacitat per arribar a conèixer les Idees però aquesta capacitat
està com emboirada pel cos; quan l’ànima s’encarna oblida el món suprasensible,
podríem dir que “dorm”; per això cal despertar-la a través de la pràctica de la virtut
i del coneixement intel2lectual.
L’ànima que coneix la Idea en realitatl’està re-coneixent. Per això hi ha diversos
nivells en l’ascensió dialèctica. La sensació és el punt de partença del coneixement i
per elevar-nos fins l'intel2ligible necessitem l’esforç de la raó i de la dialèctica, que
permeten a l’ànima retrobar-se amb el nivell superior que li és propi (les Idees).
8. Vies per accedir al autèntic coneixement.

9. Graus de coneixement descrits en el simil dela linia.

10. Explica el mite de la Caverna.


11. Explica el mite del carro alat.

MITE DEL CARRO ALAT.
Per explicar el tema de l’ànima i el coneixement, Plató utilitza el mite del Carro
Alat, que apareix al diàleg Fedre (245 e i ss.)
Les ànimes són eternes, viuen des de l’eternitat al món intel2ligible (al Topos
hiperuranos, etimològicament: el món de sobre del cel) que és el de laperfecció, el
de l’intel2ligible i que només pot ser conegut per l’enteniment. Allí les ànimes són
felices contemplant les idees que també són eternes i perfectes... Les ànimes
marxen en processó cada una a dalt d'un carro tirat per un auriga, amb un cavall
blanc i un cavall negre. En un moment determinat el cavall negre es desboca, surt
del camí i malgrat els esforços de l’auriga cau en el mónsensible.
L’auriga representa la part racional de l’ànima que la guia i la condueix a les Idees.
El cavall blanc representa la part irascible, violenta... i el cavall negre la part
concupiscible, sensual, de l’ànima, que és la més baixa, la que ens mena a realitzar
accions dolentes.
Plató creia que les ànimes són eternes i que s’encarnen en el cos com a càstig d’un
pecat de sensualitat. Elcavall negre ens arrossega i així com els déus tendeixen al
cel i a la vida de l’esperit, els humans tendim a la carn i al cos. Però el nostre destí
no és deixar-nos arrossegar per la matèria ni per les coses mudables (opinions)
sinó assolir l’esperit, arribar al saber i a la veritat.
Per a Plató la relació entre el cos i l’ànima és sempre purament accidental. Podíem
comparar-la a la quetenen el cavall i el cavaller o el pilot i la nau. El pilot governa
la nau però no és la nau. L’ànima governa el cos però no és del cos.
Com a instrument de coneixement de les Idees, les ànimes són pures, eternes,
immortals, indivisibles, espirituals i simples.

Les ànimes humanes tenen les mateixes característiques que les Idees, per tant
l’ànima es troba simplement presonera del cos que ésmortal i canviant. L'ànima
pretén fugir del cos a través d’un procés de purificació que és la dialèctica
ascendent i que implica la millora moral

12. Defineix els règims polítics que descriu Plató. N’hi ha algún de millor? Quin?
EL TOTALITARISME DE PLATÓ
Tota la filosofia política de Plató està condicionada per la percepció que tenia sobre
la crisi de la polis. La ciutat li sembla injusta...