filosofia platónica

APUNTS FILOSOFÍA PLATÒNICA.

-Dualisme Ontològic. ( teoria del coneixement)

Plató refuta l’escepticisme ( no hi ha res absolut)i el relativisme( tot és relatiu) i el coneixement sensible.
Arguments perquè ho refuta:
Creu que tothom percep les coses de maneres diferents amb els seus sentits.
Perquè les coses estan en canvi constant i les coses que canvien constantment no les podemconèixer.
Si tothom té raó no hi haurà savis ni ignorants ni mestres.
Si percebre és conèixer(Protàgores), i jo ara mateix no estic percebent una pedra, no significa que no conegui el què és una pedra.
‘’Tot és relatiu’’ es refuta a si mateix, perquè si és tot es relatiu , ‘’res és relatiu’’ també és veritat.

( EXPLICA EL DUALISME ONTOLÒGIC DE PLATÓ.) ell utilitza aquests arguments per refutarel coneixement sentits, ja que ell creu que les idees es troben en el món intel·ligible.


Plató divideix la realitat en dos mons. El INTEL.LIGIBLE I EL SENSIBLE.

-Intel·ligible: és el món de les idees, és invariable, immòbil, etern, no el podem percebre amb els sentits però el podem conèixer, és perfecte.

-Sensible: és canviant, és material, és una còpia del món intel·ligible, esperceptible pels sentits, i es el món en el qual ens trobem.

Plató també es basa amb la idea de l’INNATISME, per explicar la teoria del coneixement, ja que creu que quan hom neix, ja té coneixement, cosa que l’anirà desenvolupant amb la maièutica. Si no tinguéssim coneixement quan naixem, no trobaríem la veritat amb nosaltres mateixos.

-La Dialèctica.

Es la ciència que estudia les idees, es lamés elevada de totes, no té cap element sensible i tant sols es basa amb la raó.

REFUTACIÓ D’ARISTÒTIL.

Aristòtil diu que hi ha d’haver un element sensible. No és la ciència mes elevada, ja que no hi ha ciència, sinó que experiència (‘’nosaltres coneixem a partir de l’experiència’’).




REFUTACIÓ DEL DUALISME ONTOLÒGIC. ( ARISTÒTIL)

Arguments de Aristòtil contra Plató:
Si el mónde les idees i el món sensible estan separats, com pot ser que l’intel·ligible sigui la causa del sensible?
Si existeix una idea de cada cosa, també ha d’existir la seva negació. I això és absurd.
Si la idea ( món intel·ligible) no canvia, com pot provocar canvis a la matèria? No pot ser que una cosa no canviant provoqui canvis.

HYLEMORFISME ( Aristòtil):

Per Aristòtil l’essència no estàseparada de la substància, sinó que està en ella mateixa i també es troba en la forma de les coses ( matèria i forma)
Per ell no hi ha la idea de taula ( món intel·ligible), i la taula ( sensible ), sinó que hi ha la matèria ( de què està feta la taula ) i forma ( aspecte).


-Parts de l’ànima de Plató.

Oi que els humans tenim la capacitat d’enfadar-nos o estar orgullosos de nosaltresmateixos? Plató utilitza aquest argument per explicar que l’ànima ha d’estar dividida en tres parts, ja que una sola ànima no pot estar orgullosa d’ella mateixa, hi han d’haver més parts.

RACIONAL ( RAÓ) : ha de prendre les decisions, ha de ser prudent ,ha de ser aliada de la part irascible, i ha de governar sobre les altres dos parts.
IRASCIBLE: ha de tindre valor, i ha de súbdit i aliat de lapart racional per així poder controlar la part concupiscible.
CONCUPISCIBLE: ha de ser controlada per les altres dos parts de l’ànima, ja que aquesta es guia pels desitjos i les pors.

AMB EL CUMPLIMENT DE TOTE AQUESTES CARACTERISTIQUES DE L’ÀNIMA, ESDEVÈ
TEMPERADA: no es deixarà portar per els desitjos.
SÀVIA: farà la justícia a través del bé i la raó.
CORATJOSA: haurà de controlar elsseus desitjos i passions.

Si ja hi ha una d’aquetes tres característiques, necessàriament hi hauran d’haver-hi les altres.
La VIRTUD es trobarà en que aquestes tres parts estiguin en harmonia.



-Parts de la ciutat: ( aristocràcia de savis)

Utilitzarem la mateixa teoria que Plató fa servir per descriure les tres parts de l’anima, ja que realment les utilitza per saber qui es l’home...