filosofia preguntas platon

SOFISTES I PLATÓ
-Explica el pas del mite al logos.
Es sol dir que l'inici de la filosofia radica en el pas del mite al logos, és a dir el pas de donar expilacions o respostes tradicionals i arbitràries a explicacions lògiques i racionals. Aquesta expressió fa referència a l'origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses del pensament per donar lloc a un pensamentracional que inclou tant la filosofia com la ciència.

- Identifica les tesis fonamentals dels següents autors.
Tales Millet: l'aigua és la matèria primordial. Considerava l'aigua l'origen de totes les coses.
Anaximandre: l'arhké del món es l'apeiron(el tot infinit en l'espai i el temps, etern i sense cap determinació qualitativa).
Anaxímenes: l'arhké és l'aire. Ja que aquest és il·limitat idinàmic amb capacitat d'autor desplegar-se a través de la condensació rarefacció. Les coses es formen per diferència de grau de condensació i rarefacció.
Pitàgores: l'arkhé és el nombre. Els nombres fan referència a l'estructura perfecte i harmònica del cosmos i designen la ratiio.(logos, raó)
Heràclit: afirmava que la physis(naturalesa) és inestable, dinàmica i canviava permanenment. L'arhké ésel foc.
Parmènides: menysprea el canvi i el món material i redueix aquest canvi a la dóxa (opinió).
Empèdocles: l'arhké són els quatre elements(terra, aigua, aire, foc). Aquests són l'arrel del món, les quals són eternes i passives i combinades en diverses proporcions.
Anaxàgores: el seu pensament bàsic es centra en que tot és en tot i cada partícula material és les propietats de cada cosa.Demòcrit: tot està creat pels àtoms. L'àtom és el substrat etern, immutable...
- Explica el problema sofístic entre pysis i nomos i les posicions que apareixen en el debat.
Els sofistes són molt relativistes. Les lleis,els costums són relatius l'únic punt en comú és la pysis, per tant l'únic necessari, el Nomos (lleis) és convencional.
Hi ha dos corrents en aquest període que es plantegen laPysis:
-Trasímac i Cal·lícles: l'únic natural és la recerca del plaer i el domini del més fort. Per tant una societat en contra, que prohibeix la recerca del plaer i el domini del més fort. Per tant una societat en contra, que prohibeix la recerca del plaer i el domini del més fort és injusta, ja que van en contra de la naturalesa.
-Hipies i Antifont: tots els homes són iguals per naturalesa, lesdiferències les marquen les lleis. Per tant, una societat que vagi en contra d'aquesta natural igualtat és injusta.
-Explica l'intel·lectualisme de Sòcrates.
La virtut depèn del coneixement. I aquest es por adquirir, aprendre. Perquè qui fa el mal, no és dolent, sinó ignorant. I per tant qui fa el mal, cal ensenyar-lo no castigar-lo. Ja que segons Sòcrates qui coneix el bé el fa.
- Representagràficament l'al·legoria de la línia. Indica quines influències va rebre Plató.







Plató es troba amb dos concepcions oposades de la realitat. La realitat segons Heràclit (tot canvia, no hi ha res immutable) i segons Parmènides ( menysprea el canvi, la realitat no canvia, tot és immutable). També rep la influència de Sòcrates ja que aquest diu que el coneixement és innat. Pitàgores iDemòcrit.
-Explica breument les diferents lectures que s'han donat del mite de la caverna.
ANTOPOLÒGICA: L'home està atrapat , des del seu naixement, en la ignorància. Alguns consideren aquesta visió de Plató, una visió negativa.
EDUCACIÓ: el coneixement és possible, una altre cosa és que les persones el vulguin. Hi ha una sortida, es pot conèixer la veritat, mitjançant l'educació.
POLÍTICA: PerPlató un bon governant és el que condueix un poble feliç i just. Només qui coneix el bé pot fer-lo. La finalitat del governant és la de guiar, el governant no té passions, no mira per si mateix, sinó pels altres.
ASCÈTICA: S'arriba al coneixement absolut a partir de la renúncia de lo material i el propi cos.
L'ànima només és lliure a la mort.
ÈTICA: Per Plató el coneixement és dolorós, fa...