Filosofia Primeres Meditacions

Marc Lechado Puig
Història de la filosofia

MEDITACIÓ I
1. Amb el pas del temps Descartes s'ha adonat que moltes de les coses que havia aprés a la infància eren mentira i també que no s'havia defiar eels sentits, ja que tot el que havia aprés fins ara era el que l'havien aportat els sentits. El seu objectiu era desfer-se de totes les mentires que havia aprés fins aleshores i per destruir-lesho faria trobant el menor motiu de dubte per rebutjar aquella idea.
2. Descartes no pretén dubtar de tot, ja que hi ha moltes idees que percebem dels sentits de les quals no dubtem perquè és obvique són veritat. Ell vol descartar totes les idees que li supossin un petit dubte, perquè si hagués d'anar examinant a fons idea per idea no acabaria mai, i les idees que ell estigui segur que sóncertes perquè són òbvies no les destruirà.
3. Perquè ja sigui en un somni o despert dos més tres no deixarà de ser cinc i un quadrat no deixarà de tenir quatre costats, ja que són idees més simples igenerals, i no sembla possible que veritats tan òbvies com aquests exemples siguin falses.
4. El dubte hiperbòlic el trobem al paràgraf cinc, i ho fa dubtant de si ell realment sap quan està despert odormit, pensant que si ell ara està dormint tot el que està fent és mentira, està dubtant de si tot el que està fent és real o una il·lusió com si estigués dormint.
5. La tesi del geni maligne latrobem al paràgraf nou i intenta evitar els enganys dient que potser Déu no ha volgut que Descartes s'enganyés de la manera que s'estava enganyant ja que diuen que Déu és supremament bo.
6. Com aquestesidees les ha tingut ell sempre com a certes, s'esforçaria per enganyar-se a si mateix i poder equilibrar els seus prejudicis els uns amb els altres, de manera que no puguin decantar el seuassentiment més d'un costat que de l'altre.

MEDITACIÓ II
7. Arriba a alguna cerrtesa al paràgraf 17. Descartes arriba a aquesta certesa convencent-se a si mateix de que tot i que algun Déu estigui intentant...