filosofia tema 4

Un músic (protagonista) està a Cracòvia a un concert.

Coneix, a una dona que toca un violi que sona molt bé. El violí havia estat fabricat per oncle d'ella. Li promet explicar-li la història d'aquell violí. Després d'una festa, el convida al seu pis i es fan molt bons amics.

Ella li dona unes fotocòpies de la història del violí que li havia dit a una amiga que, després li dona a ell, i quanacaba la gira, decideix llegir-les.

En Daniel, protagonista de la història, trobava molt a faltar a l'Eva, la seva parella, perquè havien separats homes i dones.

Van venir nous obrers per cobrir els que havien mort. Un dels obrers que va anar a la seva cambra era el mecànic del carrer on vivia abans d'haver anat a parar allà, es deia Freund. Aquest li diu que l'Eva es trobava bé i tenia untreball. Li explica que la seva neboda petita (Regina) s'havia salvat i es trobava a casa d'un músic client d'ell fent-se passar per la seva neboda.

Un dia mentre treballava, Daniel nota com algú li toca l'espatlla, un dels vigilants l'envia a reparar una porta a casa del comandant. Mentre ho arregla sent un crit del comandant. Un dels violins del concert s'havia caigut i esquerdat i haviaquedat desafinat. En Daniel s'ofereix per arreglar-lo i el comandant li ordena que ho fes per a l'endemà. Després de treballar durament aconsegueix arreglar-lo i se sent molt satisfet d'haver tornat a fer la seva feina (la de luthier). El comandant queda content de la seva feina.

El general li fa un nou encàrrec a en Daniel: crear un violí perfecte, semblant a un stradivarius. El violí era per allager. Un dia el visiten en Sauckel i en Rascher i queden bastant satisfets de la feina.

Mentre feia el violi que ja estava avançat, per no pensar en la dura revisió on l'havien dit que era vàlid, pensava ens la seva neboda de la qual no en sabia res feia temps.

Una cosa, però, li va començar a preocupar molt més des de que Bronislaw va explicar-li a en Daniel que Sauckel s'havia jugat unacaixa de vi amb el metge. Si en Daniel acabava el violí dins un termini determinat i sonava bé, en Rascher li pagaria la caixa de vins, en el cas contrari, en Sauckel hauria de cedir el cos d'en Daniel al metge per fer experiments.

En Daniel no parava de pensar en el que li havien dit perquè ell no sabia quin era el termini.

Mentre tocava el violinista, tots els oients estaven en silenci. Quanacaba el concert, el violinista sent com uns quants d'ells aplaudien, fins i tot el comandant. Gràcies al concert i al violí, cap dels dos aniria a la pedrera. Aleshores el comandant li diu a la gent que tots dos es mereixien una paga, però un dels convidats no havia tirat cap moneda; duia un uniforme d'una fàbrica de guerra i possiblement era un músic reconegut.

Aquest s'acosta a en Bronislawi li dóna un bitllet. En obrir el bitllet veu que a dins hi havia un paper que deia “Et trauré d'aquí”. Bronislaw, era a casa seva, fora del camp. Havien passat molts anys i era un músic molt important. Era interpretant La Follia i aleshores se'n recorda d'en Daniel. No sabia res d'ell des de que marxà.

Al acabar aquell concert, el comandant felicita a Daniel pel seu treball amb el violí. Coma recompensa li dóna un plat de menjar. El següent dia, entre una caixa i una altra de les plantes que anava traient, veu una caixa de vi de Borgonya: havia guanyat l'aposta. Era dins el termini. Aleshores se'n recorda dels últims dies que en Bronislaw anava a la fusteria a ajudar-lo per així, poder viure.

Bronislaw era a casa. Amb molta gent coneguda i, una dona d'ulls clars entre aquestagent.

Se sent un violí, i Bronislaw endevina de seguida que aquell violí era el d'en Daniel. L'estava tocant aquella dona desconeguda. En acabar, s'acosta cap a en Bronislaw i li pregunta si reconeixia aquell violí. Li diu que ella era la filla d'en Daniel, la Regina. En Bronislaw es queda bocabadat. En Daniel li havia parlat d'una neboda, però no d'una filla. Aleshores ell li pregunta si va...