Filosofia
L’èsser humà es un subjecte, no un objecte, perquè és un algú que actua, un qui respon, un jo que torna sobre ell iés capaç de preguntar-se: “Qui sóc jo?”. Aquesta capacitat de tornar sobre ell mateix s’anomena consciència humana.
La consciencia humana te dues funcions essencials: Considerar-nos a nosaltresmateixos con una realitat propia, una realitat que s’expresa quan es diu “jo”, “em” o “mi”, i mantener la continïtat del jo, seguir sent els mateixos que érem.
La conciencia de la individualitat estransforma es transforma així en una consciencia personal perquè, a més de ser autoconciència, és consciencia de les posibilitats que sobren davant nostre com a èssers dotat d’intel·ligència, llibertat iintimitat.
Ser subjecte, i no simple objecte, significa tenir alguna capacita per escollir autònomament entre dues o mes possibilitats albirades per la consciencia. Una consciencia que és intel·ligènciai sentiment, rao i pasió, visió de posibilitat i límits.
Quan et tratem com a una “subjecte” aixó significaque et poden donar els drets i les obligacions d’un èsser humà a mes de tratarte amb eldegut respecte, pero cuan es trata a cualcu com a un “objecte” simplement l’estas utilitzant per a un fi personal i egoísta, quan nomes serveixes per a una sola cosa a alguna persona en específic, enconclusió ser tratat com un objecte nomes es dona si un ho permet, si es deixa cegar per qualsevol cosa o cualque cosa en específic, aixi que si un es tratac com un objecte és perquè ell mateix ho hapermitit, per a cualsevol acte de bondad, amor o generosidad.
Subjecte, en filosofia, fa referència a un ésser que és «actor dels seus actes», en el sentit que el seu comportament o conducta no sónmerament «reactives», sinó que aporta un plus d'originalitat que respon al que solem entendre per decisió o voluntat. Sol afegir-se també la capacitat d'un coneixement intel · ligent, el que vol dir que...
Regístrate para leer el documento completo.