Filosofia.

Aristòtil (384 a. C. - 322 a. C.).

← “El savi no diu tot el que pensa, però sempre pensa tot el que diu.
← L'esperança és el somni de l'home despert.
← Un amic fidel ésun ànima en dos cossos.
← El que de bon tros treball s'adquireix, més s'estima.
← Si els ciutadans practiquessin entre si l'amistat, no tindrien necessitat de la justícia.
←Un estat és més ben governat per un home bo que per unes bones lleis.
← Mai s'arriba a la veritat total, ni mai se n'està totalment allunyat.
← La virtut és una disposicióvoluntària adquirida, que consisteix en un terme mig entre dos extrems dolents, l'un per excés i l'altre per defecte.
← El càstig del mentider és no ser cregut, tot i que digui la veritat.← Les ciències tenen les arrels amargues, però molt dolços els fruits.
← La riquesa consisteix molt més en el gaudir que en la possessió.
← El veritable deixeble és aquellque supera al mestre.
← L'instant és la continuïtat del temps, car uneix el temps passat amb el temps futur.
← Solament fent el bé es pot realment ser feliç.
← Els gransconeixements engendren els grans dubtes.
← Gràcies a la memòria es dóna en els homes el que es diu experiència.
← Alguns creuen que per a ser amics n'hi ha prou amb voler, com si pera estar sa bastés desitjar la salut.
← Només hi ha felicitat on hi ha virtut i esforç seriós, puix la vida no és un joc.
← La ment sempre té raó, mentre que la gana i laimaginació poden equivocar-se.
← Tot acte forçós es torna desagradable.
← Com la vista és al cos, la raó és a l'esperit.
← Cometre una injustícia és pitjor que sofrir-la.
← Laintel·ligència consisteix no tan sols en el coneixement , sinó també en la destresa d'aplicar aquests coneixements a la pràctica.”


http://ca.wikiquote.org/wiki/Arist%C3%B2til