filosofia

ARISTÒTIL: LA FILOSOFIA DEL SETIT COMÚ
Aristòtil va néixer l'any 384 a. C. A Estagira (Macedònia). El seu pare era el metge oficial de la cort del rei Amintas II.

Després de la mort dels seus pares, l'any 367 a. C. es va traslladar a Atenes, on va entrar en contacte amb l'Acadèmia de Plató, i en la qual va romandre durant vint anys (primer com a alumne i després com a professor).L'any 343 a. C. va ser cridat per Filip II (rei de Macedònia fill d’Amintas II)
perquè es fes càrrec de l'educació del seu fill Alejandro, més tard cridat El Magne.
Va ser el seu preceptor durant dos anys i va tractar d'inculcar en el jove la seva pròpia concepció de la superioritat dels grecs i la necessitat de controlar i dominar als "bàrbars", als
estrangers .

Igual que el seu mestrePlató, Aristòtil també va fundar una escola filosòfica
anomenada Liceu per estar situada en un santuari dedicat a Apol·lo Lici, concretament a un gimnàs que incloïa un pòrtic de columnes i que es va mantenir oberta
fins al segle VI després de Crist. En aquest segle, concretament l'any 529, l'Emperador
Justinià, en nom de la religió cristiana, va tancar el Liceu, així com totes les escolesfilosòfiques gregues.

A la mort d'Alejandro Magne, esdevinguda l'any 323 a. C. es va refugiar en Calcis
d’ Eubea, on va morir un any més tard.
Introducció
Aristòtil va escriure dos tipus d'obres: Exotèriques (destinades al públic) i Esotèriques (destinades a la circulació interna dins del Liceu).
Metafísica

Com ja hem assenyalat, quan Aristòtil inicia el seu pensament, la polèmicaentre Heràclit i Parmènides és encara viva, polèmica que ens mostra la impossibilitat de fer
compatibles l'ésser i el moviment. Heràclit accepta l'existència del moviment,
en canvi Parmènides assenyala l'existència d'un ésser estable. A més a més hi havia un tret comú dels dos pensaments: el coneixement és totalment impossible. Aristòtil ho solucionarà afirmant que L'ésser es diu de diversesmaneres.

Amb això el que diu és que el moviment no seria des d'un Ésser rígid al No-ésser, sinó des d'un ésser específic a un altre, ja que hi ha diferents formes de ser (Categories) les quals seran dividides en dos grans grups:

. La Substància. És l'autèntic ésser, definida com allò que pot existir per sí sol.

. Els Accidents. Són les diverses formes de ser de la substància. Són 9:Quantitat, Qualitat, Relació, Lloc, Temps, Posició, Estat, Acció i Passió.

En un principi, Aristòtil afirmarà que la substància és l'universal, però posteriorment, canviarà de parer i afirmarà que la substància és el particular, el qual és el compost de Matèria i Forma.

Entenem per Forma allò que fa que un objecte sigui el què és (universal) mentre que la Matèria és allò que fa que un objecte siguiqui és. Però la substància no és la Forma, ni la Matèria, sinó el compost de Matèria i Forma. Plató afirma l'existència d'elements universals i materials, però separats formant dos móns, mentre que Aristòtil afirma que aquests dos elements (universal i matèria) formen una unitat indissoluble a la qual anomena substància.

Per això, l'autèntic ésser és el particular, el compost de Matèria iForma. Mai no trobarem matèria sense Forma i mai no trobarem (excepte en un cas molt especial) Forma sense matèria. Aquesta és la diferència fonamental entre la concepció de l'ésser de Plató i d'Aristòtil.


El canvi o el moviment

Heràclit afirmava que el moviment era totalment imprevisible cosa que dificultava, el coneixement, mentre que Parmènides afirmava la impossibilitat del moviment.Aristòtil afirmarà que el moviment és possible, però no és cert que el moviment sigui
totalment imprevisible, ja que els éssers només poden arribar a ser, allò que poden arribar a ser moviment serà definit com l'actualització de les potències de l'ésser en acte. Amb això Aristòtil mostra que el moviment és perfectament previsible i, per tant, la pretensió del pensament d'Heràclit és totalment...